Encara em queda metxa
Fa una setmana que estic ingressat. No tinc la sensació d’estar tancat com altres vegades. Aquesta vegada és diferent. Aquesta vegada sóc conscient que em va bé comptar amb totes les ajudes a disposar que té l’hospital per enfortir-me i tornar a casa en les millors condicions. I sí, malgrat com va anar l’arribada fa una setmana, amb “l’aturada cardíaca” quan tot just estava caient al pou -no tenim clar si va ser aturada o que va ser-.
Els metges no saben amb certesa que va passar. Jo encara menys. El que sí que sé, és que no sóc dels que deixo les coses a mitges pel que fins que no acabi la segona temporada, com a mínim en Xavi estarà en “actiu”.
Així és. No puc prometre més. Els metges ja ens han recordat que ja hem portat el meu cos fins al final. Que el meu cos ja no pot rebre més fàrmac. L’únic que podem fer és el que fem cada dia i és mirar de pal·liar les complicacions que van sortint. I dic mirar perquè no tot es pot resoldre com per exemple el braç dret, en el que ha deixat d’estar sota les meves ordres i ara va al seu rotllo.
Total, que estic arribant al final del camí. Això diuen. I així és. Però les meves sensacions són que encara em queda metxa i un bon tros per cremar i com qualsevol nen per Sant Joan acabaré cremant-me les ungles abans de plegar. Per tant, SEGUIM!
10 Responses
Gracies per tantes lliçons Xavi!
Graçies per els teus escrits Xavi.
I tant k si, a seguir lluitant com tu ja saps i envoltat de tant carinyo com tens, segueix gaudint de tots els k t,estimen…..🥰🥰🥰🥰una forta abraçada
No tinc paraules per expresar la meva admiració; Xavi ets el més gran!
Ets valent a l’hora que realista i amb sentit de l’humor. No és pot demanar més. Una abraçada “curadora”. I un petó fort a la Mònica….
Et podria dir que em deixes sense paraules, però desprès de pensar uns minuts t’en diria moltes. Però una molt clara, ets tot un heroi.
Ets un exemple de coratge i valentia. Que gran parella feu amb la Mònica.
Aquests són els herois del nostre temps. Quina gran lliçó de vida! Amb admiració i estima.
Xavi, des de que et vam conéixer ens vas aportar molta força i energia, la teva il.lusió contagiosa i la teva mirada i somriure no deixen a ningú indiferent. Ens has deixat una emprenta que quedarà amb nosaltres per sempre. Una abraçada i un petó al cel de l’Albert.
Molta força família. Teniu uns amics per sempre de la nostra família candelera @pulserascandela.com
Tu último mensaje, y lo sigo leyendo, y que grande eres, y como me cuesta dejarte marchar. Serán estos últimos 36 años que han pasado muy rápido y no hemos tenido tiempo para todo. Tú espera por allí arriba, y seguimos.
Hasta siempre amigo!
Comments are closed.