Viure el present

Aprofito una estona en la qual no m’han subministrat gaire morfina i que encara tinc el cap bastant clar per fer un nou post. Ara no podré publicar de forma contínua els dilluns com feia fins fa quinze dies. El  primer dilluns sense escriure va ser pels motius que ja us he dit. Efectes de la morfina. El segon va estar quelcom diferent, aquest va ser ja estant ingressat a l’hospital, on resulta que al cap de poques hores d’estar vaig tenir una aturada cardíaca. Va ser la família qui va patir aquests moments, moments durs, ja que jo no em vaig adonar de res, però en el moment de despertar, estaven tots els familiars amb unes cares de tristor considerable ja que els metges no creien que tornés a despertar. Ara encara estic a l’hospital, em sembla que hi estaré bastant dies, ja que hi ha feina per fer i mirar d’endreçar el cos.

Ahir van venir els Reis a l’hospital i els nens i tots vam passar plegats una bona estona. He tingut sort que la resta de festes les hem pogut fer a casa. El que sí que sap greu és que l’aniversari del meu fill gran el farem aquí. Però això no és el més important. El més important és poder celebrar-ho.

Sovint aquests dies penso en això. Gaudeix del moment ja que està complicat sortir d’aquest pou, de trencar l’estadística dels 5 anys de l’associació de pàncrees. Viu el present. Jo vaig aprendre a viure el present encara així els canvis que es produeixen et fan pensar en el futur. Un futur que veig a venir més curt del que jo esperava en un camí que es fa llarg.

Després de gaudir els moments nadalencs dintre les meves possibilitats, ara són els moments sense dolor els que em fan gaudir. Gaudir del meu entorn del qual no em vull separar i deixar un vuit al seu cor, a la seva vida. Això és el que m’angoixa si penso més enllà.