Presentació a Lluïsos de Gràcia

Quina setmana he viscut! Ha estat una setmana molt activa per mi, malgrat haver perdut mobilitat. Dimarts, al gran teatre dels Lluïsos de Gràcia vam poder fer la segona presentació del llibre. Vam tornar a omplir, i entre encàrrecs i la venda d’aquell dia vam tornar a esgotar els exemplars. Jo també estic encara bocabadat en veure o pensar que hem venut 500 llibres, buffff!, doncs no hi ha més que seguir i ja mateix farem la comanda de la tercera edició a veure si poguéssim tenir-la per mitjans de Gener.

L’endemà del què per a mi va tornar a ser un esdeveniment per emmarcar i guardar per sempre, vaig tenir canvi de plans. La malaltia em va canviar l’agenda com sovint acostuma a fer. Aquesta vegada em va fotre i molt ja que pensava anar al concert de nadal dels meus fills. Però el meu cos no podia més. Estava a zero d’energia. Game over. Primer van venir l’equip de pal·liatius que em van dopar una mica i així vaig poder anar a l’hospital, on em van treure més líquid de la pleura i aire. Llavors vaig tornar cap a casa amb caiguda inclosa anant cap al cotxe del sogre.

Ja m’han programat per fer-me una petita intervenció la primera setmana de l’any per mirar de solventar això del líquid amb el qual espero poder millorar una mica. Arran de la caiguda ja tinc una cadira de rodes per passejar, i també m’han posat “escorta” que dic jo, ja, ja, ja, sí, escorta. Ja no puc anar sol enlloc sense vigilància, i és així. Són passes que he d’anar fent, claudicant es podria dir, però necessaris tant per mi com pel meu entorn

Ja m’han confirmat per part de Laboratoris Ferrer que faran una aportació substanciosa al projecte ja que el projecte va quedar com a segon classificat en una activitat nadalenca que efectuen anualment.

Content. Content és la paraula adient per definir com em trobo quan penso en el projecte. O millor dit MOLT CONTENT pel fet que això no para de sumar. Sembla que per primera vegada el projecte i la malaltia prenen distància o millor dit prenen camins diferents ja que el projecte va força bé, al contrari que la malaltia. La malaltia està pressionant fort i castigant-me de valent. Malgrat tot, jo dic el que penso que és que encara em queda metxa per plantar cara i lluitar.

I com voleu que no estigui MOLT CONTENT en aquesta setmana que vivim les festes de Nadal en companyia de tots el que som. Tornarem a menjar sopa i torrons i de tot com si s’acabés la vida. Cosa que no és cert. La vida continua. Som nosaltres que l’hem de fer continuar amb torrons o sense, però sempre amb amor pels nostres i alegria per tothom.

Gaudiu de les festes i sobretot de la companyia en aquestes dates.

XVR