El llibre

Discurs pronunciat pel Xavi Vallès el 10 de desembre de 2019 en el marc de la presentació del seu llibre “El camí és llarg”, duta a terme a la sala d’actes del Banc de Sang:

Bona tarda,

Primer de tot agrair-vos la vostra assistència i també agrair al Banc de Sang i Teixits per poder fer ús de casa vostra en la presentació del meu llibre, ja que és el lloc on jo desitjava fer-la. Perquè sense donants i sense la vostra feina jo ja no estaria aquí. Gràcies per la feina que feu i sobretot com la porteu a terme. Feu la vostra feina sempre mirant de treure una rialla al malalt. Gràcies.

Bé, El camí és llarg. Que us puc dir d’aquest llibre… Que no l’ha escrit un escriptor, això per començar. Així que encara us ho podeu repensar en comprar-lo. Que ha estat una feina d’estiu entre sessions de quimios. Que he quedat sorprès i molt agraït per la solidaritat trobada a l’hora de portar a terme el llibre físicament tant per l’empresa Editec com per l’escola d’arts gràfiques Antoni Algueró. Cosa que ens permetrà fer més calaix per poder investigar els sarcomes de parts toves al VHIR.

Aquest és un llibre escrit amb el cor. El càncer està ensenyant-me a escriure i gaudir-ne quan ho faig. He escrit 17 capítols en record de les 17 etapes que eren les que tenia previst el meu repte esportiu. Disset capítols on barrejo temes, faig una cronologia del que ha estat la primera temporada de De l’hospital a la catedral. En el meu projecte onco-solidari, també parlo de la meva vida oncològica o de la vida en general. Com viure amb la malaltia tant un malalt com el seu entorn, ja que és fonamental que l’entorn estigui i segueixi al mateix camí afrontant les noves situacions i assimilant-les. També de la vida que porta tothom i de com la porta. Del final del camí, clar. Clar que parlo del final, una cosa en la qual tothom pensa i en què un malalt oncològic crec que ho fa més sovint.

Però no patiu, aquest no és un llibre trist. Aquest llibre és un acte més de la segona temporada del projecte, en el que seguim fent les coses amb il·lusió i l’alegria d’encara poder col·laborar en la recerca del càncer infantil. No cal vendre pena per recaptar diners. Això és una de les coses que vam aprendre en la primera temporada, en la que vam entregar quasi 38.000 euros amb activitats lúdiques i alegres.

Perquè malgrat viure dies fotuts en els que no m’amago, molts dies són tristos, durs i per oblidar. Encara que també existeix temps per gaudir de la vida. A la meva manera o millor dit a la manera que la malaltia m’ho permet, i m’ha ensenyat. Però encara que pot semblar una contradicció o una bestiesa, gaudeixes. La malaltia m’ha fet créixer i gaudir de moments, ja que la vida es converteix en present o fins i tot en moments.

La nit d’avui la recordaré moltes nits ja que quan el destí t’embolica amb el seu llençol i et fica en el camí d’un càncer com el meu, on diuen que només hi ha una sortida, un final del camí a no ser que la investigació em lliuri en l’últim minut, el que m’engresca i alimenta és gaudir de la vostra companyia, ja que el camí es fa més planer alhora que també entre tots sembla que el fem més llarg.