Can Caralleu

Text llegit pel Xavi el passat dissabte a Can Caralleu, on vam celebrar una jornada esportiva i solidària amb la participació de 100 persones i l’assistència de prop de 300, i en la que es van recaptar, nomès en concepte d’inscripcions per a les activitats esportives, la xifra de 1.500 euros. A banda, també es van recollir més diners per les aportacions fetes al vermut solidari i la venda de merxandatge del projecte “De l’hospital a la Catedral”, i de Polseres Candela. Gràcies a totes i tots per fer costat al projecte!

Texte

Hi ha coses que mai agraden fer, però de vegades ens veiem obligats a fer-les. Ahir mateix, sense anar més lluny, aquest aparell que ha envaït la nostre vida, “el mòbil”, em va obligar a fer neteja de fotos. A mi mai m´ha agradat mirar fotos antigues i a casa meva ho saben, però em va anar molt bé ja que vaig revisar-les i vaig fer neteja. També vaig trobar les fotos de fa uns dos anys, quan tot just m´havien operat i feia pocs mesos que havia començat la quimioteràpia. Fins hi tot vaig trobar fotos d´abans d´estar malalt, abans de conèixer el càncer en primera persona. Aquestes sí les veia com si fossin d’un passat molt allunyat.

Però les que més em van agradar més de veure, i podeu estar segurs que no he esborrat cap ni una, son les mes “lletges”: les del principi de la lluita amb la malaltia. Tots els principis són difícils, diuen. Doncs us puc ben assegurar que SÍ, que aquest principi ho va ser. Molts de vosaltres ja ho sabeu, i des d’aleshores m´esteu acompanyant. En aquest cas m’agrada mirar enrere, recordar aquells mesos fotuts i mirar aquelles fotos on no em reconec ni a mi mateix. M’agrada i em fa més fort. M´enforteixo veient aquelles imatges tot veient l´evolució fins avui.

Recordo molts dijous que caminava per Gran de Gràcia tot sortint d´acupuntura i veia passar el bus. Sempre se m´escapava ja que no podia córrer els 50 metres fins la parada. Jo comparava els busos amb les gavines, ja que eren igual de difícils d’agafar per mí.

Quan pràcticament no menjava per la cirurgía i el principi de la químio, li vaig posar ganes, moltes ganes i em vaig permetre fins hi tot somiar per crear “delhospitalalacatedral”. Gràcies al recolzament dels meus, gràcies a l´esport i l´esperit de superació que sempre l’acompanya, i gràcies al recolzament de qui no eren els meus però que volen ajudar i ajuden, aquest projecte ja és una realitat. I ara tampoc agafo gavines però sí que pedalo fort endavant.

Jo no sóc ningú. Simplement sóc un malalt oncològic de 47 anys amb un grau elevat de rebel·lia. Visc amb la incertesa de com acabaré la meva relació amb el càncer. Visc fart de fer sessions de químio. Però tot i així no em rendeixo ni em conformo amb el que conec del càncer, i estic disposat a fer moltes coses per ajudar als altres malalts. És més: estic descobrint que puc fer bastantes coses, encara que algú em va donar el títol d’incapacitat. Hi ha molta gent i moltes empreses que tenen ganes de fer coses per no mirar cap a un altre banda quan veiem un malalt.

Em fa molt feliç el dia d´avui i us agraeixo molt haver vingut fins aquí. Moltes vegades la vida ens fa veure coses que no volem veure i potser mirem a un altre banda, però aquest no es el camí. A ningú li agrada veure gent malalta ni tant sols a les fotos. Ho puc entendre. Però tots en tenim molt a prop algú que està malalt, i el camí de la lamentació no porta enlloc a ningú. En canvi, el camí de la col·laboració i la superació es el camí a seguir.

Sense tots vosaltres aquest projecte no seria una realitat. MOLTES GRÀCIES!!!!  A TOTS!!!

XVR

Fotogalería