1.582 vots!

Ja ha arribat el dia final de les votacions per aconseguir una beca de la Fundació Gaes. Al final, amb uns dies bastant disputats per el segon lloc amb el projecte de 6majors6reptes, he finalitzat tercer. Jo estic molt content ja que sóc finalista per una beca la primera vegada que em presento, i sóc el primer projecte en què el protagonista té una minusvàlua i malaltia alhora. Ara toca esperar a veure què decideix el jurat el més vinent.

Aquest “èxit” és gràcies als vostres vots i el vostre recolzament tant digital com personal. També puc assenyalar a un culpable de ficar-me en aquest concurs de la beca que és el meu amic Oscar, l’Oscar de la Sirvent, l’Orxater!, que, per cert, en aquesta temporada nova de l’orxateria també tenim programat de fer una diada d’orxata solidaria. Moltes gràcies Oscar i moltes gràcies a tots els que veu fer clic i veu votar.

Estic en setmana de quimio amb el que torno a tenir la borrasca a sobre i les coses es veuen més grises. Estic fotut, però estic molt content ja que tinc confirmades grans aportacions. Basquet Lluïssos de Gràcia, Deloitte 1.079 euros, i Dermofarm 3.219. Deloitte, per raons internes de l’empresa, els ha ingressat directament al Vhir i no els veureu al crowfunding, però existeixen. El millor de tot és que aquestes aportacions pertanyen a les famílies o treballadors de les empreses citades.

D’altra banda hi ha una entitat reconeguda en el món del càncer infantil amb la que ens reunirem molt aviat  amb el Vhir, ja que volen fer una aportació esglaonada durant tres anys per ampliar l’estudi de l’Ependimoma. Es tracta de molts diners i per banda del Vhir també existeix un gran interès en ampliar la investigació. És un orgull per a mí ajuntar-los, presentar-los i a ben segur arribar a un acord per tirar endavant el que pot ser un gran projecte de investigació. Això sí que és un èxit.

Doncs bé… sembla que l’objectiu principal del meu projecte ja el tinc assolit! Així és: l’objectiu econòmic inicial està aconseguit. Però no puc frenar en aquest punt, i per això hem ampliat l’objectiu i també l’estudi del VHiR ja que, com us he explicat altres vegades, el càncer infantil en necessita molts diners per fer investigació i a l’Ependimoma no li podem demanar que esperi. Aquest tumor no en sap de fer reunions ni d’enraonar.

D’altra banda…”De l’hospital a la catedral” també tractava de un repté esportiu crec, no? Ha ha ha… sí sí, no me n’oblido, ni molt menys, però sembla que la proximitat de la data em fa veure la catedral més lluny cada vegada. Això es diu pressió. O potser és la quimio la que em fa el camí més llarg…

Bé, ja he intensificat els entrenaments les setmanes de descans i cada vegada que veig Collserola semblo el llop de ullal blanc. M’entren unes ganes boges de anar a pedalar i de perdre’m per la muntanya. Ara vull provar a veure si puc introduïr una mica d’entrenament al gimnàs les setmanes de tractament, els divendres potser, a veure si puc fer-ho sense que em provoqui vòmits.

Estic desitjós que arribi el 16 de Maig i començar a pedalar. El Dr Sánchez de Toledo ja m’ha programat un seguit de trobades amb pediatres oncològics pel Camí per donar difusió a la causa. I precisament degut a la difusió que està tenint el projecte em comencen a contactar entitats i persones de tot arreu, per felicitar-me, animar-me i dir-me que estan esperant el dia en que pedali pel seu poble o ciutat per conèixem, berenar o pedalar amb mí una estona.

Molts dies somio amb la sortida des de l’hospital, però avui contestant un mail m’emociono tot pensant en l’arribada ja que una entitat gallega em demana poder acompanyar-me en bici i corrent en l’última etapa.

Això també significa ser finalista per a mí. Ara nomès falta acabar de preparar el cos, per arribar a la catedral i tenir el premi d’haver fet el repte.

XVR