La meva Marató

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

La meva Marató

17 desembre, 2018 Notícia bloc 0

Aquest cap de setmana ha estat el cap de setmana de “La Marató de TV3”. Sens dubte és el millor que pot fer un canal de televisió: posar tots els seus mitjans, escollir una causa, donar-li difusió, sensibilitzar la gent i així aconseguir reunir unes xifres espectaculars (ja que tinc la sort de viure en un lloc on la gent respon). Ja des de la primera Marató a l’any 1992 el poble sempre ha respost. Cada any esperem que arribi la data per col·laborar d’una forma o altra. És fantàstica la idea, l’execució i encara més la participació.

Esperem que arribi la data. Doncs sí, és cert, ens passem mitja vida esperant dates, tenim la vida organitzada al voltant del que diem dates assenyalades (dies festius, sants, vacances…). És qüestió d’agenda i crec que també és qüestió de seguretat, la seguretat de saber a on i amb qui estarem en aquella data.

A la meva agenda fins fa poc les úniques dates que tenia assenyalades eren les de les properes sessions de quimioteràpia, i això de no tenir una data final no m’era fàcil de gestionar. Hagués preferit tenir un dipòsit a termini de 5 o 10 anys que no pas un fons d’inversió en renda variable que és el que sembla que tinc. Des que estic malalt he vist a diferent gent del meu entorn tenir accidents o intervencions quirúrgiques i quan t’expliquen el que li han fet o li faran sempre hi ha una data de termini, que sí, que es pot allargar i de vegades s’emporten algun record però ja signaven abans de començar. Això produeix una enveja sana i una mica de treball mental per superar-ho ja que jo no tinc dates. O perdona, sí que les tinc.

Perquè ja sabeu que sóc un tipus afortunat i gràcies al projecte “De l’hospital a la catedral” he aconseguit tenir dates assenyalades. Tranquils que no descarregaré la meva agenda, però ja sabeu que m’agrada compartir les novetats i de passada aprofitaré per omplir-vos una mica les vostres. El dia 26 de gener els Clubs Claror i jo estem treballant per fer una jornada lúdico-esportiva a les seves instal·lacions de Can Caralleu a Barcelona, això us servirà  per cremar el torró. Seguim, una vegada oblidat el torró us heu de posar en forma per córrer la Milla de la Sagrada Família! Sí sí, el 5 de maig la Milla del Claror! que l’any vinent estarà vinculada al meu projecte i em fa moltíssima il·lusió de poder vestir-me de curt amb tots vosaltres, i al meu ritme la correré.

Tan sols 11 dies desprès, el 16 de maig és el dia que començaré el meu repte. Si no hi ha novetats em queden 10 sessions de químio per poder viure una treva mentre faig el repte d’arribar a la catedral. M’emociono de pensar com em pujaré a la bici mentre organitzem l’esdeveniment amb la direcció del meu hospital, però també m’emociono de poder viure uns dies sense tractament, per sortir d’aquesta gàbia que és la quimioteràpia, encara que sóc conscient que patiré molt per aconseguir el repte. Però patiré de diferent manera que ho faig en el dia a dia.

Ja me’n vaig fins el dia 1 de juny que espero estar a Santiago i poder agrair a tothom les ajudes mentre abraço a la meva família. Com serà la tornada? Doncs ràpida ja que el dia 3 de juny tindré programada una sessió de químio. Això sí, agulletes a banda, tindré un grapat d’aventures per explicar a les bates blanques i als meus companys de químios.

Fa temps que molta gent m’ajuda en el que és la meva Marató, i això em dona seguretat. La seguretat de conèixer que a les dates assenyalades mai estic sol. Així és com per un dia podré tastar el que és tenir una data de termini i de passada aconseguirem finançar l’assaig que necessita l’Albert i els seus amics, també aprofitarem per sensibilitzar a molta gent en el llarg camí que tinc pel davant.

XVR