Dolors

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Dolors

2 desembre, 2019 Notícia bloc 0

Hi ha diferents tipus de dolor. Podem parlar del dolor emocional i també del dolor físic. El dolor emocional només té una branca, no com el físic ja que aquest és un dolor amb moltes branques i fins i tot més difícil de descobrir i eliminar-lo.

Actualment us puc fer cinc cèntims dels dos ja que els dos també s’ajunten de la mà molts dies i t’acompanyen allà on puguis aterrar.

Com ja us deia fa unes setmanes, ara ja en porto dues, en les que no puc portar al meu fill a l’escola perquè el meu físic no arriba caminant fins allà. Malgrat això, estic segur que tornarem anar plegats en uns mesos. L’esperança és l’últim que hem de perdre. La qüestió és que arran de l’operació de la pleura, els dolors van augmentar considerablement i, segons els metges aquests dolors m’acompanyaran de 2 a 3 mesos.

Els dolors que aporta el càncer són diferents, desconeguts per mi fins aquest estiu. Fins i tot em fan sentir temorós pel camí que em queda. El dolor és diferent del que he conegut abans. Però el pitjor és resoldre això ja que no hi ha una pastilla que ho pugui fer. Entres en el món de les morfines i les seves dosis. S’han de fer combinacions i barrejar-les per trobar la mesura que al teu cos necessita. Tot i això el teu cos depenent de l’activitat també en precisa més o menys. És un tema complicat amb el qual has de batallar adolorit a tota hora i una mica dopat segons quins moments.

Tinc la sensació que en el camí que em queda estic fent una etapa doble. Sense estar programada, aportant-me una minva de la qual en sortiré de ben segur encara que em deixarà  danys col·laterals com tot entrebanc però en sortiré. Fins ara els entrebancs sempre eren més curts i lleugers, però aquesta etapa especial+crono escalada es fa interminable, dura, molt dura.

Aquesta setmana m’han activat el servei de PADES, (servei de pal·liatius a casa), un parell de dies després de visitar pal·liatius, on m’ho van oferir. De bones a primeres quan sents que t’ofereixen això penses “a on vas! Si això es per gent gran, o terminal”, després quan veus com funciona trobes que està bé ja que t’estalvien viatges o visites a l’hospital amb el cansament que això comporta. És un servei que agraeixes de mentre que et fa defallir una mica. En pensar que és com passar a una altra etapa. Fa mig any podia fins i tot anar en moto o en metro fins l´hospital, ara són ells que venen a casa meva, bufff! Però res de lamentacions, després de meditar amb el coixí em quedo en què ara tinc una comoditat que abans no tenia.

Precisament després de la seva visita i posar ordre en la medicació sembla que els dolors els comencem a controlar al mateix temps que jo ja he assimilat la nova situació malgrat que em té una mica atemorit ja que he tornat a baixar pes a causa de les complicacions que em dóna el tractament per alimentar-me.

XVR

PD: Us espero el proper dia 10 de desembre a les 19:00 del vespre al Carrer Taulat 116 de Barcelona, per presentar-vos el meu llibre. “El camí és llarg”. El preu és de 10 euros que aniran destinats al VHIR per investigar els sarcomes musculars. Moltes gràcies!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *