Home sweet home

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Home sweet home

18 novembre, 2019 Notícia bloc 0

Aquesta última setmana no ha sigut llarga per a mi. El que si ha estat, és una mica especial. Operació reprogramada el dimarts, operació fàcil però amb possibles complicacions que no van aparèixer. El que sí que va ser horrible per mi i per la família encara més, són les cinc hores d’espera per tenir llit i habitació. No cal que sigui Black Friday per omplir l’hospital. Crec que sempre estan treballant al límit, almenys és la sensació que et trobes.

Un nou entrebanc en el camí. Un ingrés esporàdic que dic jo, ara encara em falta recuperar una part del pulmó ja que a causa del líquid que l’ofegava no expandeix del tot, però amb exercicis i caminades diuen que ho recuperaré. És a dir, en una setmana ho he de recuperar, ja que m’han donat una setmana més de festa però el 25 tornaré amb el tractament.

Sempre he dit que una setmana a l’hospital em reforça al mateix temps que desgasta a la família. Però per mi és una injecció anímica gran al veure que aquest no és l’últim ingrés o l’última complicació que tindré. El camí és llarg i em queda molt per fer, per patir, compartir i mirar de gaudir tot el que pugui d’un camí desagradable de principi a fi.

El meu cos sembla com el planell dels romans que cada vegada agafaven més territori. Em diuen que tot està estable però no és veritat ja que ara tinc la pleura afectada també, però tampoc bé de nou ja sé que podia passar i està passant, el meu càncer és viatger, doncs amb més motiu he de viure el present i res més.

Ja a l’arribar a casa tinc intencions de fer coses i el problema és que el meu cap va molt més ràpid que el meu cos, el meu cos continua adolorit quasi les 24 hores a no ser que li doni morfina, fins hi tot a la nit em demana fàrmac. Però sí que tinc quelcom a l’agenda, no està dins del meu projecte o potser si, es tracta que el proper diumenge 24 l’associació Ride For Her, una associació vinculada amb el càncer de mama fa una jornada que es diu Cyicling & Càncer, on tres persones (jo una d’elles) podrem explicar l’experiència amb la malaltia al mateix temps que tots tres tenim un lligam amb la bici.

Em fa molta il·lusió haver estat convidat i poder participar en aquesta segona jornada, espero estar a l’alçada i compartir-ho tot.

Així que ja sabeu si voleu passar un diumenge tarda fora del sofà, podeu venir i participar, ja sé que com a casa enlloc, que m’ho diguin a mi, però també està bé variar una mica.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *