Vergonya? Més que vergonya…

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Vergonya? Més que vergonya…

11 novembre, 2019 Sin categoría 0

De vegades quan tens un nou entrebanc o dany col·lateral de la malaltia o tractament, trigues uns dies en identificar i de vegades fins que no vas al CAI o urgències perquè et revisin no saps de què es tracta. No sóc metge per molt que em parli el meu cos, no sempre puc interpretar els seus senyals. Per exemple, aquest últim entrebanc, el líquid a la pleura del pulmó, el primer dia que vaig decidir anar al CAI va ser perquè ja no podia més. Feia dies que quasi no em bellugava per cansament i aquell dia vaig arribar al punt que el fet de menjar-me un biquini, era complicat ja que m’ofegava. Era un esforç excessiu. Llavors vaig anar dos dies seguits al CAI per treure’m líquid i des de les hores ja fa un mes m’han tret 6 litres i pico.

Jo considero que això és un entrebanc bastant important, ja que el líquid té activitat de cèl·lules malignes i quan abans resolguem el problema de la pleura menys afectació trobarem al pulmó. Teoria d’un malalt.

Total, que divendres passat vaig anar l’hospital a les 6:30 del matí per operar-me a l’igual d’altres persones vingudes de diferents indrets de Catalunya amb les que vam coincidir a admissions. D’aquí ens porten a la sala de preparació. Em rasuren, em fan posar la vestimenta de quiròfan i a esperar. Al cap d’una estona ens diuen que a la nit hi han hagut dos trasplantaments i anirem amb retràs o potser algú es queda sense operar. A l’estona per això em ve el portalliteres a buscar-me per portar-me a quiròfan. “Guai”! M’operen! M’acomiado de la Mònica i la mare, però passades dos portes més al arribar a l’accés de quiròfans em diuen que no, que torni a la sala d’on venia.

Buuff quin rotllo!”, rumors i més rumors i al cap d’unes hores en comuniquen que per la feina nocturna dels dos trasplantaments ara no hi ha prou personal per poder operar. Només disposava del metge però no hi havia anestesista ni equip d’infermeria. Sí, sí, tal com sentiu, Barcelona, Hospital de la Vall d’Hebron, mes de Novembre no Agost i no hi ha prou equip mèdic per operar en un hospital que no para de posar-se medalles pels èxits aconseguits (la majoria aconseguits amb finançament d’empreses o particulars, no del govern) i diuen que és el cinquè hospital d’Espanya i dels dos millors en oncologia.

Feia temps que volia escriure al respecte però em mossegava la llengua perquè és com si estigués en deute amb aquest hospital que em va salvar la vida en el 2016. Però fins aquí he arribat. Ja sé que sóc un malalt i quan vaig a l’hospital vaig com un malalt però quan surto, surto com un pacient. Cada setmana que tinc visita amb la meva oncòloga em menjo un mínim d’una hora de retard i he arribat a tenir tres hores moltes vegades. L’altre dia mateix per fer la visita amb l’anestesista i un electrocardiograma em van tenir de 9 fins a les 13:00 del matí i tant fa si et trobes bé o malament.

La paraula pacient segur que es va inventar en el primer paquet de retallades, perquè la culpa no és de qui està al hospital, ni de bon tros, aquella gent no pot fer més del que fa. A mi mai m’ha agradat la política i són poques les vegades que he votat, perquè mai he cregut en ells. La culpa és d’aquella gent que no ha tingut experiències properes en un hospital i a sobre tenen poder. És aquella gent que es fa anomenar polítics quan són uns manipuladors disfressats de polítics per aconseguir el poder i aconseguir el millor pel seu partit al preu que sigui.

Com us he dit no m’ha agradat mai la política i els escolto poc ja que mai els sento parlar de sanitat o de I+D, que trist que és.

Sabeu que passa? Que si un d’ells es posa malalt o un fill seu agafa un càncer, no aniran al Vall Hebron o al Ramon i Cajal s’aniran a l’estranger de ben segur, perquè saben que a l’estranger tenen més opcions de tractaments que aquí. La sanitat no és un tema prioritari pels polítics i és molt trist tot plegat, vergonyós i més que vergonyós.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *