El Sr. Antoni

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

El Sr. Antoni

4 novembre, 2019 Notícia bloc 0

Recordo una vegada, deu fer uns 10 anys enrere potser, quan feia de mecànic i gaudia molt fent-ho que vaig haver d’intervenir en una família. La del Sr. Antoni. Un carismàtic client d’avançada edat i millor persona. Vaig haver d’intervenir-hi dirigint-me a la seva filla ja que el pare em venia al taller per revisar coses que ja havíem revisat o que estaven totalment correctes. El problema era ell que ja no estava per conduir. La filla em va demanar que l’ajudés a parlar amb ell sobre el tema i així ho vam fer. La seva alegria era anar els dimecres a un hort que tenien per Alella, però va entrar en raó i es va treure el cotxe de sobre amb llàgrimes als ulls, ja que perdia autonomia.

Ha de ser fotut haver de deixar de fer coses per obligació física a mesura que et fas gran, però és llei de vida i no podem fer res al respecte, només podem aprofitar el temps per fer coses que amb la vellesa no podrem fer o haurem de deixar de fer-les.

En el meu cas, com ja sabeu, la malaltia que tinc m’ha arribat aproximadament uns 20 anys abans del normal. Amb la malaltia, els tractaments, i els seus danys col·laterals, em sembla que hagi envellit aquests 20 anys. El meu cos amb l’últim entrebanc que estic vivint no em respon com fa uns mesos enrere. No tinc fortalesa física, em sento molt dèbil i de seguida m’esgoto. Confio que quan em solventin aquest dany col·lateral tornaré a poder passejar i pedalar per allà on sigui. Hauré d’esperar uns dies, arrossegar-me més fins que m’operin i mirin de solventar-ho. Mentrestant ja començo a fer com el Sr. Antoni. Començo a demanar que em portin d’aquí cap allà com un avi de 80 i escaig anys mal portats i a fer servir els meus fills de transportistes domèstics.

Ara estic treballant tot això. Demanar ajuda i deixar que t’ajudin ja que penso en què arribarà el dia en què necessitaré ajuda en tot. No és fàcil deixar de ser una persona autònoma en el teu dia a dia, i menys a la meva edat. Ni veure com el teu dia a dia es va retallant continuadament. Al igual que no ha de ser fàcil ni molt menys pel cuidador/a, la Mònica en aquest cas que a banda de portar la casa i els nens s’ha trobat amb aquest afegit diari. També estan els sogres i la mare que ens donen un cop de mà i agraeixo molt, però qui viu la tempesta cada dia és qui també es mulla cada nit.

Em moro de ganes de fer alguna activitat nova amb el projecte però aquesta segona temporada va al mateix ritme que jo. Va una mica més lenta, malgrat que s’està preparant alguna coseta mitjançant un dels grans col·laboradors i també està el del llibre i un parell de grans empreses com Recanvis Gaudí i laboratoris Ferrer que ja tenen les seves campanyes de Nadal vinculades amb el projecte d’una forma o altra, cosa que sumarà en el projecte.

Ara el que em preocupa és que entre  la setmana de descans, la intervenció quirúrgica i l’agenda de l’hospital, el polissó que viu al meu cos agafi més terreny, que és el més probable, però ja veurem…

En els avis sempre trobem la saviesa i és per això que m’he recordat del Sr. Antoni. Ell va plorar el dia que va decidir delegar per obligació però setmanes després quan ja tenia qui li feia de xofer, tornava de l’hort igual de content i despentinat tot somrient del que havia gaudit aquella jornada. Em deixava algun carabassó o el que fos al taller. Doncs a mi em passa el mateix, he plorat en veure que ja no sóc autònom i ara toca somriure i gaudir els avantatges de què et portin i et cuidin.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *