Seguim

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Seguim

28 octubre, 2019 Notícia bloc 16

No sé per on començar, la veritat. Com he dit a vegades les males notícies són més difícils de verbalitzar que d’assimilar, malgrat que en aquest cas m’ha costat assimilar bastant malgrat de saber-les ja per avançat perquè el cos també em parla. Però fins que no té les diu el metge, et fas una mica el suec. Des que els metges em van recomanar no anar a Santiago per fer el meu repte esportiu al mes de maig, dient-me que havia de començar un nou tractament amb rapidesa, la malaltia, el maleït polissó que viu en el meu cos, està agafant terreny i li ha trobat el gust d’anar de viatge. Com ja us he dit algun cop, tinc un estadi 4, i això es veu que és normal en aquest nivell de malaltia. El polissó no s’està estàtic sinó que s’acostuma a bellugar.

Ben aviat em faran un pegat per solventar l’acumulació de líquid a la pleura dreta. Amb aquesta intervenció guanyaré qualitat de vida ja que últimament m’ofego per poc que faci.

El proper TAC em dirà fins on ha viatjat el malparit del polissó i si ha fet arrels en algun racó, que espero que no.

Mentrestant he de viure fora del meu cos adolorit, “amorfinat” i intentar desviar el cap i els pensaments el més lluny possible, ja que si no és així ho passo pitjor.

No és fàcil ja que un posa tot el que pot i una mica més de la seva part sabent que el paràsit mentrestant es va fent uns cubates amb les meves sessions de químio, les que a mi em van destrossant el cos a poc a poc. Fa pocs dies deia que vull celebrar la sessió 100, cosa que mantinc malgrat que encara falta molt per això. Ho farem de ben segur l’any vinent, no sé en quin estat però per brindar només cal una beguda i bona companyia. La beguda la posaré jo i tothom que vulgui brindar podrà venir, ja quadrarem el lloc.

La pedalada que tenia per principis de novembre la deixo aparcada. El dopping i el ciclisme per desgràcia tenen una llarga història però no vull córrer dopat, al mateix temps que prefereixo marxar a la muntanya amb la família i mirar de gaudir tot el que pugui amb ells tres o quatre dies de festa.

Quan estàs fluix físicament tot costa més, tot es fa una muntanya. Ara estic batent rècords de pes mínim; ja he deixat fa dies la desena dels 60 i escaig quilos i ara visc amb 50 i escaig. Malgrat això, ja he assumit aquesta nova etapa, aquesta cronoescalada que s’ha presentat i que no ha aconseguit ni aconseguirà enfonsar-me. He tornat a tocar fons dies enrere, però ja és passat i ara com sempre toca viure el present.

Encara em sento afortunat com dic sempre, en un mes aproximadament els amics d’Editec i de l’escola Antoni Algueró finalitzaran la feina i ja us podré presentar el llibre que desitjo us agradi i en pugueu gaudir. No hi ha prou paraules per agrair la feina que han fet i faran tant els uns com els altres de forma compromesa amb el projecte des del primer dia.

MOLTES I MOLTES GRÀCIES.

PD: A vegades em costa escriure el post, però saber que algú el llegeix és com una teràpia per a mi. Moltes gràcies a tot/es els que esteu aquí.

 

16 Responses

  1. Albert ha dit:

    Excel.lent com sempre!!!

  2. Gisela ha dit:

    Per mi Xavi, ets una lliçó de vida. Moltes gràcies per compartir els teus pensaments amb nosaltres.Una abraçada a tota la família i una de més forta encara per a tu.

  3. Marina ha dit:

    Força Xavi !!! Sempre ens agrada llegirte i veure com va tot
    Una abraçada

  4. Glòria ha dit:

    Xavi,
    Ja saps que sempre estem aquí i t’estimem!!

  5. Pep ha dit:

    Gràcies a tu per explicar ho, Amic

  6. Rosa Mº Rafart ha dit:

    Me gusta que alguien con tantos problemas tenga esta moral tan alta ,eres un ejemplo para todos los que sufren, o hemos sufrido la maldita enfermedad, te deseo todos los animos del mundo ,y que no pierdas esta forlaleza que te dan tu magnifica familia y estos magnificos medicos que hay en Barna un gran abrazo Rosa Mª

  7. Mireia ha dit:

    Encara que el mar ens separi, estem sempre amb vosaltres. Molts d’anims😘😘😘

  8. Sara Sant Marqués ha dit:

    Gràcies per compartir els teus escrits, retalls del teu dia dia. Llegir-te és un plaer que deixa sense paraules. T’acompanyo

  9. Pilar ha dit:

    Espero que vagi bé el pedat i estiguis millor aviat. Mentrestant disfruta de del pont en família. Estem amb tu, amb o sense bici.

  10. Ignasi Albert Font ha dit:

    Sens dubte es una gran putada , pero hem de confiar amb els metges i la medicina i els seus avanços….tampoc hi ha mes remei. Se que sempre desde fora tot es veu facil i qui ho passa ho passa, pero nomes et puc dir que SI sempre hi ha algu que et llegeix, et segueix, et veu i ” viu la teva situacio”. No puc dir res mes que degut al teu caracter i forma de ser estas lluitant contra aquest fill de puta d’una manera increible……segueix , segueix i segueix, i no decaiguis mai ja q si tu no ho fas, per molt q es vulgui ningu ho fara per tu.
    Evidentment estic esperant el dia que sorti el teu llibre …..i es d’agrair que hi hagi tanta gent, empreses , entitats que vulguin col-laborar d’una o unaltre manera amb tú i el teu projecte.
    Endevant Xavi, sempre endevant amb força, tossuderia i anims, vivin el dia a dia, el minut al minut que encara tens momta corda i moltes coses q fer i veura.
    Una abraçada amic, a tú, a la Mònica i als nens.

  11. Rosa ha dit:

    Tot anirà bé Xavi tú ets fort i jove i tens uns fills i una dona que t.empenyen i et donen força
    T.estimem molt supermam

  12. Joana ha dit:

    Xavi, crec que et llegim molts!
    Et felicito per com expliques de bé el que et passa i sents. Jo no ho sabria fer!
    Joana

  13. Pepin ha dit:

    Jo sempre els llegeixo Xavi i ets un exemple de força, voluntat, pit i collons.
    Sincerament, molts hem d’aprendre d’aquesta lliçó de vida que dones dia rere dia.
    Molts ànims nen, molta força i una forta abraçada.

  14. Pepa ha dit:

    Tots lluitem contra algun polisso fisic o mental pero el mes important es no defallir en aquesta lluita en la que tenim al costat la gent que ens estima i que estimem, els de veritat.
    No tinc l’honir de coneixe’t personalment pero si a gent que es molt prop teu i estic orgullosa de la vostra lluita que tambe es la meva a milta menys escala.
    La vida es tot lo bonica que nosaltres desitgem fer-la amb els seua alts i baixos, pero bonica ,a la fi.
    Viu i assaboreix tots aquests petits moments, un despertar diari, un dinar amn els teus, una escapada, un paissatge, els records, …
    Endavant i força

  15. Jordi ha dit:

    A vegades també costa llegir-los, Xavi. Però també ens fa sentir més aprop teu.
    Ànims i força!
    Jordi

  16. Cinta ha dit:

    Petons Xavi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *