Cabut

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Cabut

28 setembre, 2019 Notícia bloc 3

Ser cabut crec que ho porten els gens. Encara que si poses de la teva part ho pots fer evolucionar, ¿és bo? ¿és dolent?, és part del caràcter. En molts moments, crec que és bo, malgrat que moltes vegades em comporta problemes perquè jo sóc tossut i moltes vegades et fa tancar-te en els teus raonaments sense voler veure o estudiar altres opcions. Però amb la malaltia crec que m’ajuda bastant el fet de ser un cabut.

Aquest inici de tractament, com també amb els anteriors, les primeres setmanes costen. Les primeres sessions costen, costen en tots els sentits, físics i anímics. És com estar al fons de la muntanya russa, amb túnel inclòs i a més tu no tens tot el poder de fer pujar la muntanya russa. En aquests moments és on es converteix en una gran facultat, el fet de ser un cabut. Encara que tenir aquesta “facultat”, he tornat a perdre pes i trobar-me proper dels meus límits de nou em fa pensar més del compte en tot el que estic vivint.

Tampoc té que ser fàcil conviure amb algú tossut de naixement. En alguns moments es converteix en un motiu extra de patiment. Ho comprenc, però no ho puc evitar.

Si tot va bé, demà passat portaré a terme un petit gran repte per mi. No ho havia anunciat abans, per prudència ja que si no ho podia dur a terme la decepció era per mi només. El petit gran repte és fer una pedalada de 40 km. Per algú en bones condicions és quelcom fàcil, però per mi i el meu estat físic actual és tot un repte. Prendré un extra de corticoides per no donar-li protagonisme al dolor i intentaré tornar a gaudir d’una “competició” ciclista. Conec els riscos i ja els he parlat amb els metges. El risc més gran sóc jo i no la muntanya ni la bicicleta. La tossudesa i la il·lusió em porta a realitzar aquest repte ja que crec que mereixo gaudir d’un matí, al mateix temps que trencar amb les meves rutines m’ajudarà anímicament.

L’overbooking de l’hospital de dia, m’ha endarrerit dos dies l’última sessió amb el que arribo sense haver fet net. Però no em presento per guanyar. Em presento per gaudir, per volar fora de l’hospital i de les rutines, ara que encara puc i ho necessito més que mai.

I tampoc estic tan malament anímicament. El passat divendres em vaig reunir amb EDITEC Serveis Editorials, una empresa del sector editorial que ja ha fet gestos de solidaritat amb altres causes. Ells han decidit ajudar-me, i molt: amb la maquetació i l’edició del llibre, cosa que és d’agrair. Diuen que és la seva manera de col·laborar amb De l’Hospital a la Catedral. Em fa una gran alegria aquest gest que em permetrà acabar una activitat més del projecte, malgrat que aquesta activitat és especial per a mi. No és una més i prou. El llibre m’il·lusiona ja que mai hagués dit que escriuria un llibre. Potser també li he de donar les gràcies al meu amant anomenat càncer ja que sense ell això no estaria a sobre de la taula. I algun seguidor/a del bloc em va donar l’empenta per acabar de decidir-me.

Paral·lelament també tinc l’OK del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Per fer una gran presentació a la seva seu. Crec que és el lloc idoni per fer la presentació, ja que sense la seva feina i la solidaritat dels seus “clients” ni el llibre ni jo estaríem aquí. I així ho deixo plasmat al capítol 11 (germans de sang). No hi ha dates encara que puc assegurar que estarà abans d’acabar l’any. No més spoilers!

Una vegada més, no em cansaré de repetir-ho. Gràcies EDITEC i gràcies Banc de Sang i més encara a tots els donants, estic en deute amb tots vosaltres, això us ho devia.

 

3 Responses

  1. Gloria Sugrañes ha dit:

    Forca “tossut”💪🚴♥️

  2. Glòria Sànchez i Sanahuja ha dit:

    Xavi,
    Sempre m’emociono amb els teus escrits.
    La veritat és que sí, que n’ets molt de cabut! Però, com tu mateix dius, en molts moments cal ser-ho, de cabut, perquè t’ajuda a anar superant obstacles i aconseguir fites.
    Admiro tot el que estàs fent i et considero una gran persona.
    Saps que sempre comptaràs amb el nostre suport i carinyo.

    Endavant!

  3. Cinta ha dit:

    Petons Xavi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *