Paliatius

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Paliatius

23 setembre, 2019 Notícia bloc 0

Aquesta setmana m’han visitat al departament de pal·liatius, no us diré que ha estat un plaer, malgrat que la doctora Serna m’ha fet una visita molt correcte, sense preses, i ha estat molt propera. Però només el públic de  la sala d’espera es pot dir que no és gaire agradable, o millor dit l’estat d’aquests malalts no és el millor per fer un anunci de la tele a no ser que sigui un de la DGT.

La part positiva de la visita és que jo era el malalt i no pas cap familiar, el resultat de la visita és que reduirem o almenys anem a provar de reduir les 19 pastilles que prenc diàries a  16, augmentant la dosis dels pegats de morfina per així eliminar les pastilles pel dolor, cosa que el meu estómac de ben segur que agraeix, ja que l’estomac entre les quimios i les pastilles sovint sembla que arriba al límit i fa una purga que em debilita per una bona estona al mateix temps que torna a donar-me permís per menjar. Aquests dies de la purga estomacal són dies que comencen malament i en deixar passar unes hores es converteixen en extraordinaris ja que puc menjar més de l’habitual i fins i tot menjar coses que altres dies no m’atreveixo. És ben cert allò que es diu que sense patiment no existeix el plaer.

El tractament de quimioteràpia que estic fent ara, de moment puc dir que és el més fluix dels tres que he tastat, malgrat que les metgesses diuen que el pitjor efecte secundari que produeix aquest tractament no arribarà fins que faci més sessions. Tenen molt clar que m’afectarà i pot ser complicat pel que diuen. Però vivim en present i de moment vaig prou bé.

La sensació és que t’ha d’agafar una tempesta com les de la  gota freda, encara que en aquest cas no et pots preparar físicament o amagar-te, però el que sí que pots fer és preparar-te psicològicament, amb això no vull donar la raó al més que gastat i suat tòpic de carrer que diu “el cap ho és tot” “sigues fort i de ben segur que t’enfortiràs”, una MERDA!, si els fàrmacs no funcionen el càncer guanya. Ell sempre té la carta guanyadora, almenys amb el pàncrees. Sí que és important preparar-te pels `propers esdeveniments si la situació ho permet, aquest és l’únic camí per adaptar-se millor a la meva nova realitat, l’únic camí per normalitzar una situació anormal.

Els dolors no són constants, tot plegat es una mica difícil d’explicar. Habituar-se al dolor és impossible, conviure amb ell és inevitable malgrat que hi ha dies en els quals acabes arrossegant i fent rescats amb més morfina. Ja sabeu que sóc cabut de naixement i he descobert que si faig repòs tampoc em dóna treva pel no he anul·lat cap cita de l’agenda i intento anar fent feina amb el projecte.

Parlant del  projecte, aquesta setmana he tancat el primer acord amb una empresa per fer la nòmina solidària, estic molt i molt content, es tracta d’AG Gaudí, una empresa amb vinculació a la meva antiga feina, el més important és que és una empresa que entre tots els centres suma 300 persones, són 300 persones noves que coneixerem el projecte a la vegada que col·laboren en ell i l’empresa  comandada pel Sr.Antonio Tejada  també està molt oberta a col·laborar. És una gran notícia, al mateix temps que crec que pot ser una bona aportació per el projecte. Com deia abans, sense patiment no hi ha plaer. Aquesta setmana em cridava el sofà i reposar, però només he escoltat el que m’interessa i d’aquesta forma he aconseguit la primera nòmina solidària!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *