Festival fi d’estiu

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Festival fi d’estiu

16 setembre, 2019 Notícia bloc 1

Aquesta setmana passada vaig aconseguir travessar la porta de les emocions (porta de les consultes oncològiques), sense llàgrimes als ulls tot i haver rebut una mala notícia. Doncs si, la Dr.Macarulla, amb aquella mirada fixe que té en aquestes ocasions em va dir que la malaltia havia guanyat terreny, i que hauríem de canviar de tractament si o si ja que aquest no estava funcionant. Buff… Quin pal, quina mandra tornar a començar un tractament. Segons ella podia començar el mateix dilluns, però a la logística de l’hospital no tenia un seient lliure fins divendres. Aquesta situació és frustrant ja que saps que la malaltia avança diàriament pel teu cos  amb el qual li hem de donar fàrmac com més aviat millor. Però l’overbooking del departament d’oncologia, no ho permet. Donaven ganes de cridar tot donant un cop al taulell però els pacients han de tenir paciència, al mateix temps que no anem a l’hospital per enfadar-nos o discutir. També us dic que tres anys després de viure amb càncer, deixant a banda l’emprenyada inicial aquesta situació, no m’angoixa el més mínim.

Dic que fa mandra quan podria dir altres adjectius més forts i barruers però no li donaré aquest plaer a l’okupa. Ho podem deixar en respecte ja que començar un nou tractament sempre fa respecte. Els efectes de cada fàrmac són diferents i sóc conscient que el tractament em tornarà a portar el cos a la decadència de nou, amb el que molt possiblement, en menys de dos mesos, pateixi un altre ingrés fins que em graduïn bé la dosis de quimio pel meu cos.

L’overbooking em va portar a fer la sessió al divendres en compte de dilluns. Això no va ser motiu per l’endemà no anar de concert amb la bomba infusora a coll. Si així és, l’endemà d’una sessió, encara pots bellugar ja que amb els corticoides que et donen quasi t’aniries d’after.

Una vegada més sembla com si el projecte i la meva malaltia anessin agafats de la mà, coordinats per fer esdeveniments a la vegada i fer camí tots dos plegats.

Va arribar el dissabte. Amb els nervis feliços d’un overbooking en les reserves, acompanyant la responsabilitat de què tot és coordines bé i a l’hora perquè tothom gaudis del dia. I així va ser, gràcies a tot l’equip d’ajudants, al Ramon, que va organitzar l’escenari com un professional i a la veterania que ja hem agafat des de l’equip. Des del meu punt de vista tot va anar d’allò més bé. El menjar i la cua per servir, les actuacions es van poder dur a terme en l’horari previst i fins hi tot la recollida també es va fer ràpida amb moltes mans extres i externes.

Amb tot plegat, vam recollir 2940 euros en un sol dia, cantant, menjant i ballant, ara sí que només hi ha un adjectiu per catalogar aquest dissabte, i jo diria que és COLLONUT!!

Podríem dir que aquest ha estat el primer acte del projecte, en el qual jo anomeno la segona temporada, malgrat que als “despatxos” ja havíem fet molta feina per preparar trobades amb empreses i vendre el nostre projecte com una eina per convertir-les en empreses solidàries (per cert estic obert a tot i accepto contactes). Però com acte públic sí que ha estat el primer i estic molt i molt content de veure el suport de molts de vosaltres i de gent nova també.

Aquesta energia de dissabte, em reforça una vegada més en un moment idoni, per continuar en aquest llarg camí i començar un nou amor amb aquesta quimio que arriba per mirar de millorar la meva relació amb la malaltia malgrat que castigui més el meu cos. Ara, ja estic en el que diuen els metges, en un tractament de tercera línia i un estadi quatre de càncer.

Però avui, si hem de catalogar línies o estadis, jo el que catalogaria és una plaça l’aforament de la plaça del Diamant que com ja diu el seu nom, aquest dissabte va brillar sota un sol que també va estar voluntari en la jornada i ho va fer COLLONUT!!

PD: Moltes gràcies a qui va col·laborar i finançar la despesa de lloguer l’equip de so, gràcies a vosaltres hem aconseguit aquesta gran aportació per la recerca. 1000 gràcies.

 

One Response

  1. Roser Dachs ha dit:

    Xavi admiro la teva força! Ens fas creure que la malaltia és lleugera! Segur que te’n tornes a sortir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *