Suma i segueix

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Suma i segueix

20 maig, 2019 Sin categoría 2

Aquesta setmana passada ha estat eufòrica per mi ja que dimarts vàrem fer l’acte de lliurement dels diners al VHiR. Ho dic en plural perquè els vostres diners us representaven i també perquè em van poder acompanyar la majoria dels que m’han ajudat amb el projecte des del primer dia, involucrant-se econòmica i personalment.

Estic molt content d´haver assolit la xifra per començar l´estudi dels tumors pediàtrics del sistema nerviós i content que el meu projecte hagi engrescat a Pulseras Candela a continuar col·laborant els propers 2 anys i així mantenir oberta la línia d´investigació al menys fins el 2021. Esperem bons resultats tal com preveuen els investigadors! Moltes gràcies a tots!

I ara què? Doncs… res de nou. Més del mateix. Gairebé estem com al principi de tot. Jo encara estic malalt i en tinc per molt de temps. Temps que vull dedicar, com aquest últim any, a difondre la necessitat de la recerca en oncologia infantil i a ajudar en la mida que pugui als infants.

De vegades, quan jugo amb el meu fill petit Biel, penso si ell es deu enrecordar de mi sense estar malalt, ja que tot just tenia 4 anys quan el càncer va despertar al meu cos, i molts dies encara li he de dir “no puc fer això”, cosa que fa que m’encoratgi molt.

D’altra banda estic, o millor dit “he estat” eufòric. Però ja està. Vull dir, que sí, que molt bé tot el què hem aconseguit… però ja n’hi ha prou de posar-se medalles. Feina feta, i ara a per un altre com fan els investigadors “non stop”, ja que no puc aturar-me aquí.

La investigació no té final, hi ha molta feina a fer i si no que m´ho diguin a mi. El meu càncer també precisa d´investigació encara. I, si tot va bé, quan publiqui aquest escrit tot just hauré fet la sessió de quimio numero 59+1. Bé… hauré fet la 1. I no les sumo perquè tot i ser totes de quimioteràpia, son tractaments diferents.

El destí ha volgut que al mateix temps que començo la segona temporada del projecte comenci un nou assaig clínic de quimioteràpia.

Les restes d’eufòria al cos fan que arribi afrontar aquest nou tractament amb el cap ben alt i amb moltes ganes. Tinc ganes de veure quins efectes secundaris de les sessions he de pal·liar. Tinc ganes que desaparegui el dolor que m’acompanya ja fa dies per tornar a pedalar i fer esport. Ja sé que hi haurà dies en que tornaré a ser un espectador de la vida, però sé com aprofitar aquests dies, ja que ara lluitaré per mi i per la meva família per veure si algun dia puc jugar amb tots el meus fills al que ells vulguin. Però també lluitaré per un nou tumor pediàtric: el sarcoma de parts toves.

Jo puc estar eufòric no per el que deixo enrere sinó perquè tinc un nou tractament en el que desitjo em toqui el fàrmac de l’assaig i que al meu cos li funcioni. Però almenys hi ha portes mig obertes, que no a tothom li funcionen. Però per això investiguen, per obrir més portes.

Jo soc afortunat i he aconseguit poder viure amb certa qualitat de vida tot i tenir càncer, cosa que aquesta malaltia no li permet a tothom. Però en aconseguir-ho penso que si puc ajudar una mica a que infants malalts de càncer també puguin gaudir més de la vida, jo mateix em sentiré millor.

Bé… doncs començo un altre gimcana amb el tractament, la malaltia i amb el projecte. De ben segur que amb els fàrmacs d’avui tornaré a escriure com ahir, però no mirem més enrere. Mirem endavant i pedalem junts com fins ara per una bona causa, que encara no hem arribat a la catedral.

XVR

 

2 Responses

  1. Gloria ha dit:

    I tant k si Xavi, ànims k la Catedral t,espera i segur k arribaràs, un petó

  2. Cinta ha dit:

    Xavi som mols els que estem em tu a distancia. Una forta Abrazada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *