Sense títol

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Sense títol

1 maig, 2019 Notícia bloc 5

Avui començo a fer aquest escrit amb pressa ja que el dolor em castiga i vull escriure abans de prendre’m la morfina ja que si no tindré el cap ennuvolat. De fet tampoc el tinc gaire clar ja que he tingut males notícies, notícies noves que canvien els plans que tenia.

Us puc dir que la qüestió no em ve de nou ja que d’alguna manera m’ho esperava. Però també esperava que pogués arribar més tard i em permetés intentar de dur a terme el repte esportiu.

L’altre dia vaig tornar a creuar la “porta de les emocions” amb llàgrimes als ulls com si fos un novell. Em van comunicar que el càncer s’ha fet fort en aquest temps que he pogut “viure sense quimioteràpia”. I de primeres, us puc assegurar que l’únic en què pensava és que el repte esportiu s’anava a la merda. I oblidava que tinc un altre repte que es diu Vida, com he escrit més d’una vegada. L’ésser humà sempre es queda més tranquil si troba un culpable de les seves situacions, i jo no deixava de maleir l’úlcera estomacal que és la que em va trencar el calendari i em va fer avançar el descans. Però no és així. No és l’úlcera sinó el jutge del projecte, com l’he anomenat més d’una vegada. És el càncer el que no em va permetre viure 30 dies amb “més anèmia” i va produir l’úlcera.

“La pregunta del milió” ara mateix són diverses. Una resposta és que SÍ: que ara he d’aparcar la bici. Però ho deixo com a “ajornat”, ja que jo continuaré “perseguint el meus somnis”, això respecte el repte esportiu. I respecte el repte de la Vida, doncs tampoc tinc una resposta concreta ja que tampoc sóc jo el que mano i “això va ràpid”. La doctora ha dit que he de començar un nou tractament, un nou assaig clínic de forma urgent, en 15 dies màxim. I quan et diuen això, i amb la fermesa que t’ho diuen, només veus un camí.

Bé… al darrera queda una marató d’activitats que em deixen “el regal més valuós”: un regal de “1582 vots” (!!!) que es va forjar a “La Mola” i que sempre us he agraït i us agrairé. Ara em toca tornar a picar pedra amb aquest nou tractament. Torno a l’habitació d’assajos amb les meves amigues “les bates blanques” per continuar amb “la meva marató”. No és fàcil repetir curs però sempre és millor repetir que no pas que t’expulsin perquè ja no tens arreglo.

En aquests moments em costa creure que sóc “afortunat” però sé que encara ho sóc. Amb el Projecte he guanyat amistats al mateix temps que he evolucionat com a persona. I com “De l’hospital a la catedral” va ser creat de tal forma que no existia la derrota, doncs així ha estat. I he aplegat gairebé 40.000 euros en menys de 1 any, que els lliuraré el proper dia 14 al VHIR. Sí senyor!!! Gairebé 40.000!!! Podria fer com aquell mag de la tele que es posava una medalla a ell mateix, ja que un ciutadà qualsevol com jo, un ningú en aquest món, un incapacitat, ha sensibilitzat molta gent i ha fet guanyadora una part del projecte, de fet la més important.

Tot i així tinc dolors. Un dolor físic que creix cada setmana que passa però que la il·lusió d’agafar la bici i els fàrmacs em permetien mantenir-lo a ratlla; i el dolor del cor, que el tinc trencat mentre anul·lo les trobades amb els pediatres oncològics, allotjaments i trobades amb clubs ciclistes que estaven sempre oberts a pedalar uns quilòmetres amb mi.

Tinc la sensació que arribo acompanyat fins a un túnel que es fa estret en veure’m, i m’obliga a baixar de la bici i aparcar, continuar el camí a peu, sol dins d’aquest túnel on regne la foscor. Potser ensopegaré en aquest camí que em recorda un altre del passat, però sé que a la sortida hi ha molta gent i molts dies per viure, gaudir i compartir, ennuvolats o solejats, però dies on jo vull estar en aquest nou projecte de quimio-vida.

XVR

 

5 Responses

  1. Anna i Josep Lluis ha dit:

    Xavi en aquests moments tu ets el més important. La família i els amics, esperem que estiguis bé per tornar a somniar junts i aconseguir el repte merevillós que t’has proposat.
    T’estimem Xavi, aquí estem pel que necessitis.
    Mil petons,
    Anna i Josep Lluis

  2. Marc ha dit:

    Xavi, has de seguir lluitant. Només hi ha aquest camí i tu ens ajudes a aprendre-ho i no oblidar-ho.
    Gràcies i molts ànims!
    La Catedral no la mouran i allà seguirà perquè hi arribis.

  3. Josep Lluis Curto ha dit:

    Anims Xavi, emprent aquesta improvisada etapa que s ha colat devant de la cursa que estaves a punt de començar, amb la força de voluntat i optimisme que ens has mostrat fins ara, i com a ciclistes ja sabem que el assoliment dels objectius d etapa pasa per ficarhi dosi de sacrifici i resiliencia

  4. Anna Garcia ha dit:

    Xavi el més important en aquests moments ets tu. La família i els amics esperem que et trobis millor per tirar endavant junts aquest meravellós projecte. Una abraçada, t’estimem!
    Josep Lluís i Anna

  5. Joan Cabacés Alomà ha dit:

    Xavi ets un gran èsser , que la teva força et guareixi de la malaltia i puguis continuar amb la vida i ens ensenyis el que realment importa, l’amor la generositat i el riure.
    Una gran abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *