Les alforges

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Les alforges

15 abril, 2019 Notícia bloc 2

Ahir vaig caure derrotat. Avui m’he aixecat amb un fort mal de cap i molt fluix, torno a tenir baixada d’hemoglobina de les fortes. Demà aniré a l’hospital ja que avui és diumenge i vull dormir a casa. Bé, això no és un problema, està dins del meu normalitat, i si he de buscar alguna cosa positiva trobo que ara portava 25 dies sense necessitat de transfundir-me i abans d’aturar el tractament no arribava als 15 dies.

El repte es de 17 dies. Hi ha qui es pensa que el fet de fer el repte amb una bici elèctrica li treu valor, que es prou fàcil. Senyal que no coneixen la meva situació i d´on vinc o amb el cos que vinc a fer el repte. Ja fa uns dies que vaig fer “l´ultima” sessió de quimio, la número 59 abans de fer el repte, ja que a la tornada hauré de continuar sumant sessions i cicles amb el nou tractament.

M’angoixa lesionar-me en algun entrenament ja que ara ja no tinc marge d´error i, tot i que m’estic entrenant bastant entre el gimnàs i la bici, hi ha dies que el meu cos em sembla molt fràgil, sobretot quan em miro al mirall

Estic molt content d´haver arribat fins aquí ja que ha estat un camí dur i complicat alhora que engrescador i profitós. Curiosament es comparable al càncer, que també es dur però aixecar-te un dia més i poder sortir al carrer t’engresca per repetir l´endemà.

Estic ultimant els detalls del repte o la travessa amb la e-bike pensant amb què i com ompliré les alforges. A la dreta posaré les eines, els medicaments i la roba o la muda del dia a dia. He escollit la dreta perquè aquesta és la que pesa menys i des de que em van fer la gran cirurgia el meu costat dret es més dèbil i menys hàbil. La del costat esquerra pesarà molt més ja que posaré tots els records que tinc respecte el meu projecte: des del primer vídeo per concursar a la beca GAES, el primer donatiu dels meus amics de Recanvis Maragall, la pàgina web del Larri, el logo de l´Oriol i la ajuda de molts més que, amb més o menys amistat, van apostar pel meu projecte. També he obert el congelador de casa i aquest està ple d’actes i activitats que han anat sortint al llarg d´aquests 8- 9 mesos, i com us vaig dir a la muntanya de la Mola sempre els guardaré al congelador per conservar-los. Sempre menys ara, que he de fer el repte i us vull tenir amb mi. Jo sóc conscient que sense la meva empenta no hagués sigut possible d´arribar fins aquí, però sense les vostres ajudes i recolzaments la meva empenta no hagués tingut la mateixa força. I és per això que us vull tenir a prop durant aquests 17 dies que tornaré a patir, ja que a part de les alforges porto la meva motxilla en la que carrego el meu càncer de pàncrees, reduït però encara viu, i el de peritoneu en companyia de la maleïda anèmia i la retenció de líquids, que sembla poca cosa però em pertorba cada dia.

L’anèmia i la retenció de líquids son els pals a les rodes que em trobaré en cada etapa. Amb l´aturada del tractament esperava certa millora, però amb l’úlcera aquesta millora no s´ha produït sinó el contrari. He baixat pes i no funciono com abans, però confio que arribaré a temps per gaudir del repte al mateix temps que el pateixo.

Abans parlava de riscos de lesions en l´entrenament. Espero que no arribin al igual que espero que les meves cèl·lules malignes estiguin distretes amb el camí i no s´organitzin de nou i es facin més fortes del que eren a l’últim Tac, amb el que em podria engrescar a fer un segon projecte o simplement continuar amb el meu projecte de quimio-vida, que no es fàcil però ja sé com funciona.

Moltes gràcies a TOTS!!!

XVR

 

2 Responses

  1. Pep ha dit:

    Ets molt gran, Amic! Ho aconseguiràs!!!

  2. XVR ha dit:

    Moltes gràcies Pep

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *