Setmana GAES

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Setmana GAES

1 abril, 2019 Notícia bloc 0

1 de cada 4 persones diagnosticades amb càncer de pàncrees sobreviurà més d´un any i només 6 de cada 100 estaran vives 5 anys desprès. Això no ho dic jo, és l’estadística d’un dels dos càncers que porto dins del meu cos. És per això que sempre he dit que em sento un afortunat, ja que a mi em van diagnosticar a la tardor del 2016 pel que el primer any ja està superat. Ara està per veure si aconseguiré arribar als 5 anys. Espero i desitjo que així sigui però no depèn de mi, això depèn de la recerca i de la medicina.

Jo pertanyo a ACanPan que es l’Associació del Càncer de Pàncrees. I en aquesta associació també tenim un grup de Whatsapp on més sovint del que voldríem tenim baixes. Tot i així en traiem profit de poder comentar i compartir vivències, ja siguin de la malaltia com de la vida. Arribem a dir que som una família oncològica.

Ara estic de vacances de tractament i de moment no és com jo em pensava. De moment tot han sigut complicacions d’ençà que no faig quimio. No sé si és un síndrome d’abstinència dels fàrmacs o tot plegat un acumulació de mala sort. El cos està canviant… respecte el tractament m´han dit acabi aviat l’aventura ciclista per començar un tractament nou, que hem de canviar el tipus i això no m´acaba d´agradar però als hospitals manen els metges o, en el meu cas, les metgesses i punt.

M’angoixa veure que passen dies i estic sense poder entrenar. Però la fatalitat crec que treu el millor d’un mateix, i quan l’única opció és ser fort acabes enfortint-te sense adonar-te.

Aquesta setmana he tingut dos esdeveniments que m’han ajudat molt a sortir del pou, ja que al no estar bé físicament la foscor començava a ennuvolar-me el cap. El primer va ser que em va arribar un vídeo que han produït els Clubs Claror sobre el projecte i sobre mi. Em va agradar ja que encara que sé que estic fent una bona feina amb aquest vídeo vaig sentir com que em donaven un clatellot i em feia obrir els ulls a tot plegat.

Desprès va arribar l’acte de “Persegueix els teus somnis” de GAES. Com ja us he comentat altres vegades, d’ençà que tinc càncer em costa molt celebrar les coses però això no vol dir que no estigui content. Estic molt content d’haver aconseguit aquesta beca i no precissament pels diners que han aportat en el projecte, sinó pel que significa. Quan el meu amic Oscar al 2017 em va dir que podria mirar de demanar una beca GAES, jo ho veia com un impossible ja que coneixia aquests reconeguts premis i sempre havia sentit admiració pels seus projectes. Estic content per la difusió que em pot donar haver aconseguit la beca, ja que a banda del finançament també persegueixo difondre la causa del projecte al màxim. També estic content perquè amb el concurs de la beca va ser com vaig començar el projecte “De l´hospital a la catedral” i una vegada més, amb el recolzament d´amics, coneguts i desconeguts, persones i empreses he assolit un premi que m’omple d’orgull i de força per pedalar de nou.

No tothom que ha participat per primera vegada en el concurs de les becas GAES ha sortit guanyador. Aquesta edició han sigut casi 100 projectes els que es van presentar i només han premiat a 3. Jo he sigut un d’ells, i això em demostra que les estadístiques estan per trencar-les, igual que els reptes estan per lluitar-los i/o gaudir-los. Ara em toca gaudir d´aquest premi mentre torno a entrenar per assolir els meus dos reptes particulars, primer el “De l´hospital a la catedral”, i segon el de sobreviure més de 5 anys.

XVR

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *