Planta 7

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Planta 7

25 març, 2019 Sin categoría 0

Quan ingresses per urgències d’un gran hospital veus fins on vols veure perquè és un món diferent al de la vida externa i hi ha moltes coses desagradables a la vista. Hi ha coses bones, sobretot les persones que hi treballen, però també hi ha coses no tant bones com poden ser la falta d´efectius, espais o els malalts crítics, terminals, etc…

A urgències tot va ràpid, l´activitat es frenètica i l’afluència de gent complica fins i tot la mobilitat als passadissos. Hi ha moments que pots arribar a pensar que s’han oblidat de tu dins l’extrema activitat, però desprès descobreixes que existeix un ordre dins d’aquell caos. Tinc clar que no ha sigut més àgil el pas per allà per falta d’efectius.

Desprès de dos dies i dos nits a urgències em van traslladar a la planta 7. Aquesta ha sigut la primera vegada que he estat a aquesta planta, i les coses funcionen d’un altre forma aquí.

A un hospital, a banda de la nursery, crec que no hi ha un altre racó bonic, i a la planta 7 tampoc escoltaràs ni veuràs coses boniques ja que aquesta es la planta d´oncologia. El que em va cridar l´atenció, i més venint d’urgències, és el silenci que hi ha. Només entrar al passadís ja l’aprecies. Quan vaig estar ingressat per la cirurgia a la 8 no era així i la veritat es que s’agraeix estar ingressat i tenir un bon nivell de silenci. És una bona companyia encara que sembli un antònim.

Fins ara el que he conegut del càncer a l’hospital de dia, el CAI o urgències d’oncologia és dur, i en planta la cosa no canvia. Veus gent de diferents edats però amb gran maduresa respecte la malaltia. El record de la meva estància a la planta 7 es bó ja que, malgrat d´estar més dies del desitjats, vaig sortir ben parat. I sempre va bé veure el càncer en estat pur encara que no sigui grat de veure per a ningú.

Ara crec que ja ho he vist tot d´aquesta malaltia, ja que aquesta vegada he vist un parell de lliteres buides sense coixins que entren pel passadís del silenci i surten carregades i ben tapades amb ex-lluitadors que guarden silenci ja per sempre més. La primera vegada t’agafa de nou però la segona vegada, en quan veus la llitera buida és molt dur veure com es buida l’hospital sense donar altes mèdiques.

Us puc ben assegurar que no sóc masoquista, però encara que jo sigui o em senti un afortunat m’agrada veure la malaltia des del màxim de perspectives possibles. Perquè és la meva malaltia i és ben cert que cada cas o cada cos és diferent, però de tot es pot aprendre. De vegades pots aprendre coses i aplicar-les, i de vegades veus o aprens coses per no aplicar-les mai.

La meva estada a la planta 7 ha sigut com un curset, tant per mi com per els que m´acompanyen, ja que és igual d’important el que jo veig i vaig aprenent com que ho pugui veure també la meva família, ja que ells tampoc van fer res perquè el càncer envaís la meva vida, però ells també carreguen amb la malaltia i tenim un futur per viure junts.

XVR

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *