Ingressos esporàdics (2)

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Ingressos esporàdics (2)

18 març, 2019 Notícia bloc 2

A l’escrit d’ingressos esporàdics de fa uns mesos ja vaig avançar que segons els meus càlculs em faltava un ingrés abans d’afrontar el repte. Doncs bé, ja ha arribat. La setmana passada vaig passar-la sencera a l’hospital. Dissabte, 24 hores desprès de fer una transfusió de sang, ja vaig començar a notar que quelcom no funcionava. Però dissabte tenia el partit d’en Pau i anar a veure algun partit dels meus fills és una de les fites setmanals obligades. Desprès també teníem una paella solidaria al Turó del Cargol, l´escola dels meus fills on es van recollir 790 euros entre les famílies que han adoptat els meus fills des del 2016, i han apadrinat el projecte des de el primer dia. La matinada següent ja vaig ingressar.

Ara resulta que tinc una nova companya per fer el repte: ha aparegut una úlcera estomacal amb el que la bici pesarà una mica més. Això també afectarà la meva alimentació un temps i pot condicionar els meus entrenaments, o no, hauré de provar i reinventar-me si és necessari.

Aquesta vegada la cosa es seriosa, però l´ingrés no va ser improvisat. El vaig veure a venir amb el que vaig tenir el temps suficient per preparar-me psicològicament, cosa que m´ha ajudat durant la setmana. Almenys jo ho agraeixo perquè sempre és millor fer una mica de treball mental per viure uns dies i nits en urgències d’onco o a la planta 7, la planta d’oncologia.

Han sigut quasi 4 dies de dejuni absolut (ni líquids). Però quan vaig conèixer el diagnòstic em vaig posar en marxa. Em vaig activar ja que estar una setmana aturat al llit pot produïr una marxa enrere muscular important. Per això vaig començar a caminar passadís amunt i avall, per activar i moure el cos, perquè queda poc pel repte i no em puc permetre aturar-me.

Però no és només pel repte “De l´hospital a la catedral”. És pel repte diari que tenim tots, i més un malalt crònic de càncer com puc ser jo. A la planta 7 veus i coneixes gent en diferent estats. El meu primer company d’habitació estava pendent de fer la seva primera sessió de quimio per atacar un tumor de pàncrees com el meu, però que no s’atreveixen a operar. Li vaig transmetre informació i sensacions sobre el tractament, mentre pensava que amb la fluixessa que tenia i la tempesta que li venia ho tenia complicat. Ens vàrem acomiadar amb un “fins dilluns” ja que ens trobarem aviat a l’hospital de dia.

Vaig activar-me a caminar quan el meu cos ho va permetre, ja que veus gent amb molt currículum en tractaments i un cos molt castigat pel càncer. Inevitablement hi ha moments en els que penses que estàs veient el teu futur en algun dels veïns. Però jo ja he descobert que al càncer l’hem de tutejar i treure’l a passejar dia a dia. No per tenir-lo content sinó per poder viure amb una tranquil·litat relativa. Una tranquil·litat que et dóna saber que tinc un tractament que em funciona tot i els danys col·laterals que m’està ocasionant.

Aquesta nova situació força l’aturada del tractament, perquè la quimio castiga l´aparell digestiu i ara es tracta de recuperar el cos en general. Arriba el que estava desitjant, però no de la forma que imaginava. Però no considero que sigui un pal a les rodes que em freni de cara al repte, tot i que sí és una càrrega més per a la motxilla del dia a dia.

XVR

 

2 Responses

  1. Pilar ha dit:

    Xavi, esperem que l’aturada de quimio et recuperi l’estat general però deixi els tumors bien quietets

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *