L’acupuntura i la Doctora Wen

L’acupuntura i la Doctora Wen

11 febrer, 2019 Notícia bloc 0

Et despertes al matí obres els ulls i penses… avui sí! avui estic de collons! feia dies que no descansava com avui! que bé! avui em menjaré el món!

A continuació t´aixeques, el bany, la dutxa, esmorzar i de cop i volta ja tens un cansament com si haguessis estat ballant tota la nit, les cames pesen com si portessin els ploms d´un submarinista. I aleshores és quan has de fer un treball mental per no caure en la temptació de quedar-te al sofà o al llit. Però hi ha molts dies que no hi ha més remei, per molta feina de coco que puguis fer.

Això es un matí normal d´una setmana de quimioteràpia. Això és de les primeres coses que aprecies només llevar-te.

 Al principi de convertir-te en malalt de càncer les amistats t’ofereixen remeis, receptes i tractaments de tot tipus i colors, amb fum i sense fum. Tothom ho fa amb bones intencions però la majoria no han provat el que diuen o t’ofereixen, però ells creuen que han trobat la panacea per a tu. A mi em va passar i la veritat és que acabes amb el cap fet un embolic i unes quantes coses a casa de les que no proves pràcticament cap però no saps com dir que “no” sense que s´ho prengui malament aquella persona que ha pensat moltes hores en com ajudar-te.

Jo sempre he cregut en la medicina tradicional, en els hospitals, les vacunes i els metges. Precisament un dels consells que vaig rebre va ser d’un metge, el Doctor Josep Mª Masuet de Menorca (un familiar per part de la meva dona). Ell em va recomanar de fer acupuntura, més exactament “acupuntura oncològica”, i fins i tot em va dir el nom d’una persona a Barcelona que em recomanava. En Josep Mª no està malalt, però si que havia provat els efectes de les agulles. És més: també fa sessions d´agulles. No m´ho vaig pensar gaire, suposo que em va sorprendre que un llicenciat en medicina, un Doctor de pastilles i injeccions, em recomanés quelcom que equivocadament. Sempre hem tingut com medicina alternativa quan son totalment compatibles, i suposo que també volia afegir un complement a la quimioteràpia.

Així es com vaig descobrir l’acupuntura. Ja fa més de dos anys que en faig, igual que sessions de quimioteràpia. Cada setmana que faig tractament el dilluns, quan he passat la baixada forta d’aquesta i em deixa la fatiga de cames de record, és aleshores, cap a dijous o divendres, que faig la sessió d´acupuntura. I us ho puc explicar, però son coses que s´han de provar i descobrir, ja que sembla màgia més que medicina, ja que es tracta de excitar o activar punts d’energia del teu propi cos i provocar així una millora dels dolors, fatigues i fins hi tot de l’estat anímic.

Per a mi ha estat fonamental en la meva evolució. Les meves oncòlogues es van fartar de preguntar-me si tenia formigueig o les mans adormides, ja que amb l’Abraxanne (un dels medicaments que prenc de la químio) és el normal. I la gent no pot cordar-se les sabates ni els pantalons, per no dir escriure. Doncs pel que diu la Doctora Wen, la meva acupuntora, és gràcies a les seves agulles, i no ho dubto, ja que jo sé com entro arrossegant les cames i com surto d’àgil. És increïble.

En altres ocasions ja us he dit que em sento afortunat, i així es una vegada més, ja que la Doctora Wen-Hsiu Hu Wen, doctora en medicina tradicional amb un postgrau en oncología i infinita formació en acupuntura entre altres coses, m´ha ajudat molt en el meu progrés. I és que, a banda de les agulles, es una enciclopèdia en alimentació.

I quan dic que em sento afortunat no és només per aquests anys, sinó perquè durant la meva travessa cap a la Catedral la Doctora Wen es desplaçarà algun dia per fer-me sessions d’agulles i recuperar així les cames, ja que no hauré fet químio però la fatiga que anirà acumulant el meu cos ho farà comparable.

Moltes gràcies Doctora Wen-Hsiu Hu Wen per aquests dos anys de tractament i de consells.

XVR

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *