16 de gener

16 de gener

14 gener, 2019 Notícia bloc 0

Fa 2 anys, el dia 16 de gener vaig començar el tractament de quimioteràpia. Sempre ho recordaré. Començava la lluita contra el càncer. De fet ja era una data important per a mi abans de la malaltia ja que es el aniversari del meu germà, en Toni, i el meu avi Esteve (el mecànic) va morir un 16 de gener. Coses del destí, casualitats de la vida.

Una setmana abans del 16, desprès de la visita amb la meva oncòloga la Doctora Macarulla, recordo una conversa amb la meva dona i amb la Deborah, una coneguda nostre que treballa a l’Hospital de la Vall d’Hebron. La Deborah em parlava amb delicadesa de lo dur que podia arribar a ser el tractament i jo els i deia que tenia ganes de començar la quimio, que volia saber contra qui m’havia d’enfrontar i que em veia amb forces per fer-ho, encara que tot just feia 2 mesos de la gran intervenció quirúrgica (gràcies Doctor Balsells).

Està clar que la ignorància m’omplia la boca, o potser era homenia, o simplement il·lusió per viure. Per començar aquella lluita que portava esperant els dos mesos de post-operatori, però no tenia ni idea  de la guerra en la que estava i la de batalles que hauria de lluitar. Començava una lluita que més tard he descobert que no té data final.

És impossible descriure-ho tot, són moltes coses. Amb una sessió ja em vaig quedar sense defenses i vaig haver de descansar obligat una setmana. Al principi, quan saps que tens càncer i has d’aturar el tractament, et ve al cap que estàs perdent perquè encara que el mal està al teu cos mai arribes a veure´l, no es una ferida externa que pots veure. Va ser com començar un combat de boxa sense guants, rebre el primer cop que et deixa KO i a l´estona aixecar-me i de mentre que et vas posant els guants  penses… d´acord! ja sé com les gastes, si és així com pegues aquí estic jo per lluitar.

Desprès de la segona sessió encara no controles la situació (si és que arriba el dia que la controles) i de cop i volta et mires al mirall i sembla que has envellit de 15 a 20 anys sense adonar-te. Entre l’operació i les primeres sessions de químio vaig aprimar-me uns 20 quilos. Estava molt per sota del meu pes ja que em costava molt alimentar-me i a més vomitava a diari si menjava quelcom que no podia o simplement errava la quantitat, amb el que vaig començar aprendre els batuts que et subministra la dietista del Vall d’Hebron. El cos és savi i en aquesta vida moltes vegades ens toca aprendre a hòsties, per el que poc a poc vaig aprendre a regular-me les quantitats i els aliments que podia ingerir, encara que van ser uns 3 mesos de passar gana jo caminava endavant.

Dos anys desprès encara estic a l´hospital. Avui faig la sessió 56 de quimioteràpia i sembla que ja les controlo, sobre tot per què em van baixar la dosi d´intravenosa. Això no vol dir que no ho passi malament, a més que ja porto molta acumulació de toxina i noto com al meu cos li costa més dies de fer net en cada sessió. Els danys col·laterals del tractament van apareixent. Uns vénen i desprès marxen com varen ser els vòmits, per exemple, o poden ser d´altres. En aquest temps, com que ja conec molt la malaltia i la seva cosina ja li he perdut el respecte al càncer per què tinc clar que no vull viure amb por.

Com deia la meva avia Juanita (la dona del mecànic), “nen en aquesta vida tu podràs fer de tot però no hi ha res de fàcil i patiràs molt“. Ella no era bruixa, era sàvia.

De bon segur que tothom té un dia per oblidar o que voldria esborrar de la memòria, però sempre pots trobar una llum, ni que sigui el d’una espelma en aquell dia negre. Jo he trobat més que una espelma, son 50 espelmes las que bufarà el meu germà Toni amb la meva companyia. Moltes felicitats Toni!!!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *