L’última químio de l’any

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

L’última químio de l’any

31 desembre, 2018 Notícia bloc 1

Dia 24 de desembre, jornada llarga (químio+transfu) i carregada d’esdeveniments. Ha sigut una sessió de químio, la número 55, molt diferent de les habituals ja que moltes fins ara les he fet com el que va a fer un berenar a l’hospital.

Vaig començar fent de cònsol de la Vall d’Hebron. Així és. Cap a les nou del matí arribava l’Eva, una noia de Saragossa que no coneixia personalment, però que com jo pertany a l´associació de Càncer de Pàncrees on mantenim contacte a través d´un xat i reunions on-line. Ella, després de provar 4 tractaments diferents, està buscant un de nou ja que no li han funcionat gaire bé fins ara i tenia visita amb la doctora Macarulla. Després de les nostres respectives visites amb la meva oncòloga ens vam fer una foto al meu racó preferit de l’hospital (al graffiti de superació) abans d’acomiadar-nos amb una bona abraçada.

Només havien passat 9 dies de la meva última transfusió. Al començament de les jornades sempre pujo per les escales per provar-me. La taquicàrdia d´aquell dia ja em va fer pensar que potser tornava a precisar sang de nou, i efectivament l´analítica ho va confirmar. La visita amb l’oncòloga també va ser més llarga de l’habitual, tot i la quantitat de malalts que érem. Sembla que la meva mèdul·la està molt castigada i demana un descans a crits amb aquesta anèmia crònica que m´acompanya a diari.

Segueixo sense tenir dates però sembla que aviat tindré un descans obligat, per veure si deixo de viure a 4000 metres d’alçada estant a Barcelona. Ja sabeu que somio amb viure sense quimioteràpia, però els temors també existeixen conscient que entro en un camí sense les garanties que els fàrmacs m´han donat fins ara.

Just quan estava fent la sessió vaig tenir la gran visita dels meus fills, els tres mosqueters, i la Mònica. Aprofitant les vacances de Nadal van venir a veure una sessió de les que tantes vegades han sentit a parlar. Vam passar una bona estona amb partida d´escacs inclosa i encara que em van estovar més del que ja estava van reomplir el meu dipòsit de combustible per començar l´any.

Bé, doncs ja he arribat al final del 2018 i ja porto 2 anys de tractament per fer fora del meu cos aquest okupa que es diu càncer. Però és dur l´okupa

Vaig començar la químio un 16 de gener, data que abans ja era important per a mi (us ho explicaré en breu). En aquests dos anys he fet químio el dia del meu aniversari, en l´aniversari de noces, en l’aniversari d’algun dels meus fills… però en Nit de Nadal encara no m´havia coincidit, i la veritat és que m´ha deixat tocat. És un dia en què molta gent t´escriu i et desitja coses maques, però per mi ha sigut un dia en el que m´han canviat els objectius, i això em descol·loca.

Però per sort s’acaba l’any i aquest okupa m’ha ensenyat a viure el dia de la setmana independentment del dia que sigui. I només penso que tinc uns plans pel 2019. Potser són molts encara que no crec que siguin masses. Difícils SÍ, però no impossibles. Com la meva situació amb l’okupa: difícil SÍ, però no impossible.

Sembla que el meu objectiu amb l’okupa pot variar, però l´objectiu que persisteix fixe és el d’estar a Santiago de Compostel·la el dia 1 de juny del 2019. I actualment aquest objectiu és el que em dóna força i m´empeny els dies de fluixera com el d’avui.

FELIZ NAVIDAD

XVR

 

One Response

  1. Ignasi Albert Font ha dit:

    Molt bones Xavi……la veritat q no te q ser agradable estar al VH fen la sesdii de quimio el dia 24….jo vaig ser un dels teis amics q et va felicitar el Nadal crec alla les 20h i em vas dir q estaves sortint del VH. He de dir q en un principi em va xocar…per q no dir la veritat: el dia de noche buena esta fent quimio?????…..pero en breus segons vaig pensar: clar q si….aquesta malaltia tant filla de puta no se la te q donar tregua…..ja se q desde fora tot es diferent pero tambe ser, pels casos q m’he trobat al costat meu i tu evidentment bon amic ets un d’ells…….que el cancer no coneix ni de vacances ni de Nadals i per tant sempre sempre sempre q el teu cos et permeti i els metges ho diguin li has de fotra una bona castanya i quan mes forta millor. Lluita i no paris per q som molts q et veiem dia a dia o setmana a setmana i tenim clar q ja has arribat a vase d’esforç molt lluny……i ara es el moment d’anar matxacan quan mes millor a aquest cabonet q tant i a tantes persones esta tocant. Anims i força……que com sempre t’he dit i crec q ho tens clar:”you never walk alone”. Una abraçada a tu i a tota la teva family.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *