El regal més valuòs

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

El regal més valuòs

24 desembre, 2018 Notícia bloc 2

Ja tenim aquí els nadals un any més. Son dates assenyalades i dates en les que acostumem a recollir-nos amb la família, amb els que diem que són de la nostre sang, i ara toca gaudir d’això. També són dates on sempre trobem i trobarem a faltar algú a la taula, però “c´est la vie” diuen, no?

Avui dilluns dia 24 de desembre tinc una sessió de químio acompanyada de transfusió de sang. La químio és la número 55 i la transfusió no ho sé, ja que vaig deixar de contar-les… La primera em va costar de gestionar ja que semblava el principi de la fi. Però no ho és, simplement és una forma material que et demostra que no estàs sol en aquesta lluita diària. Vaig deixar de contar les transfusions quan havia rebut més sang de la que el cos humà porta d’origen. Avui no crec que vagi al sopar de Nadal ja que sortiré cansat i amb aquell agre que em produeix la químio només entrar al cos. Millor descansar i així demà dimarts (Nadal) estaré en millors condicions per ajuntar-me amb tots els que em puc ajuntar, siguin de la meva sang o no. Què més em dóna això si la meva sang és vostre.

No li vull treure protagonisme al Nadal, simplement li dono importància a que un dimarts siguem capaços d’aturar el món i seure en una taula amb el màxim de gent possible, indistintament de si és família de sang o no. El que és important és fer les coses de cor. En aquestes dates assenyalades sovint oblidem el que passa al món i ens centrem en la família. Esta bé, molt bé, però sempre podem fer més del que fem. I moltes vegades podem fer dues coses alhora, perquè si només fem una això no funciona. Si jo avui només faig la químio i no em transfonen la teva sang, demà dimarts (Nadal) no seuré amb la meva família ni a dinar ni a recordar els que estaven i ja no estan, ni tant sols a parlar del que passa al món.

La quimioteràpia em produeix cansament, però tot i així no em canso ni em cansaré de donar les gràcies a tothom que sap fer dues coses. La gent que està per la seva família com ha de ser, però que al mateix temps pensa en els altres, i no només en les dates assenyalades de fer regals, sinó també en el dia a dia, ja que els hospitals no tanquen per vacances.

Els malalts crònics com jo no podem descansar, i si vosaltres no ens feu el regal més econòmic però al mateix temps més valuós de tots el nadals, nosaltres no seurem amb els nostres ni un dimarts ni un dijous ni cap dia. És molt important i necessari que doneu sang. La vostre sang és la meva sang.

XVR

 

2 Responses

  1. Hola Xavi,
    Te dejo el comentario en esta entrada que es la primera que he leído de tu blog, aunque me he paseado creo que por todas.
    Son tantas las cosas que te diría y compartiría que mejor lo dejo en un: ánimo crack! adelante! No sé que tienes pensado hacer el día de la salida, pero ese 16 de Mayo, si me lo permites, creo que me lo agendaré per recolzar la teva sortida a la Vall d’Hebron.
    Una abraçada

  2. XVR ha dit:

    Bones, i tant que pots venir, sortirem del VHebron cap a les 10:30 sivols pedalar bé i si només vols asistir doncs benvingut.
    Buenas i tanto que puedes venir, este es mi proyecto pero es en beneficio de todos, el día de la salida cuanto más seamos mejor.
    Gràcies

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *