A les bates blanques

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

A les bates blanques

10 desembre, 2018 Notícia bloc 6

A tots els gremis, comerços, empreses etc… et pots trobar amb tot tipus de persones i treballadors. No tothom serveix per treballar de cara al públic o no sempre tens un bon dia per fer-ho, ja que cadascun té les seves coses. Però hi ha un gremi que és especial: el de “les bates blanques” (metges i infermers/es). Ja en el post-operatori m’ho van demostrar, i ara que no puc viure sense deixar d’anar a l’hospital de dia us vull dedicar aquest escrit per agrair-vos la vostre feina.

Aviat farà dos anys que vaig començar el tractament de quimioteràpia amb tot el què comporta. En altres escrits ja he explicat molts detalls d’això. Al principi és com entrar en un passatge del terror, però sense les rialles de la sortida. Després van passant les setmanes, mesos, transfusions, aturades obligades…, i encara que un no visqui en una aventura, això es com entrar en un parc temàtic i pujar-se obligat a la muntanya russa més gran que mai haguessis imaginat, plena d’esdeveniments i emocions.

En aquests dos anys sempre hi ha hagut l’acompanyament de les bates blanques, i el tracte fa l’afecte. Algú pot pensar que és la vostra feina i que ja cobreu per ella. Efectivament és la vostrv feina, indiscutiblement vocacional on les hi hagi. No sé el que us paguen ni m’importa, perquè el càncer no paga les hores extres i vosaltres en feu bastantes. Treballeu amb persones, tot i que jo de vegades penso que semblem mutants d’una pel·lícula de terror per tot el que el càncer ens va canviant el cos. També us toca camuflar o destapar lentament les males notícies. Tots els que estem en aquesta lluita hem rebut la pitjor notícia de la nostno vida de la vostra boca. Però amb un tacte especial, humà i no professional, cosa que a mi ja em va ajudar només començar.

Treballeu amb persones, pacients, malalts, mutants que desvarien contínuament i us toca viure tot tipus de situacions. Tan aviat un t’explica un acudit i et saluda amb la perruca a la mà, com un altre trenca a plorar o es pixa a la butaca mentre fa una sessió. Però en aquests moments durs pel malalt, i agres per vosaltres, és on la bata blanca es transforma en una cuirassa de superheroi. Si la situació ho demana, freneu de cop el moviment de la Terra i li dediqueu el temps necessari al malalt. Potser són 5 minuts, però pel malalt és molt més. O potser encara accelereu més el ritme de la feina perquè sembli que no passa res anormal en el planeta. Tot depèn del què el mutant necessiti en aquell moment. Ningú no ho sap, no hi ha més instruccions a seguir que les que surten de la vostrv cuirassa. Una cuirassa que transforma les treballadores del passatge del terror en superheroïnes del millor parc temàtic que conec.

A mi mai m’han agradat les pel·lícules de terror, i de cop i volta em van donar un paper de protagonista en el què per a mí és un best-seller del gènere. Però, per sort, no em trobo sol quan estem rodant els capítols, cosa que pot passar quan rodes fora de casa.

Per tot això us vull dir que em sento afortunat d’haver trobat unes superheroïnes com vosaltres, amb bata o cuirassa. I sí, potser us han donat el paper d’actriu secundària en aquest “culebrot”, però està clar que a tota pel·lícula que té èxit li calen uns bons actors secundaris per aconseguir-ho.

Pd: Us desitjo molta sort pel 2019 i que mai us donin el paper de protagonista, ja que com a secundàries ho feu superbé.

XVR

 

6 Responses

  1. Alex ha dit:

    Quan escrius al blog es nota que ho fas desde una part del cor que no sempre la tenim a tocar, es bestial com aconsegueixes apropar al lector, a el que es la teva malaltia……… perdo la nostra malaltia !!!! Mai hem cansare de llegirte ni de estar amb tu en aquest cami que es la vida, GRACIES XVR

    • Xavi ha dit:

      moltes gràcies Alex, ja ho dius bé, es la nostre mal.laltia no podem mirar cap un altre banda ja que cada dia som més el que la vivim d´una o altre forma

  2. Ignasi Albert Font ha dit:

    Sens dubte ningu valora la feina q fan las bates blanques com dius fins q per una o altre rao et trobes depenen d’elles. Sens dubte es vocacional sino no podrian fer tot el q fan i sens dubte no estaran mai ben pagades…..pero crec q es un tema senzillament de humanitat….cosa q tal com esta el mon no es trobe facilment. Les bates blanques son imprecindibles pero no perdre els anims i lluitar lluitar lluitar i no desfallir……i tindre a tota la familia amics i gent q t’estime i t’aprecia amb tu es igual d’important. Lluita lluita i lluita…….i tot mes dora q tard es te q estabilitzar i dintre del que cap conseguir normalitzar. Hi ha molt per fer i tu has d’estar pel que has de fer…….lluitar sense parar. Anims i gracies a totes les bstes blanques.

  3. Sira ha dit:

    Per sort cada vegada les bates blanques humanitzen la vida diària als hospitals i en els tractament de llarga durada, i fan més suportable la duresa del que tot això comporta.
    Has de seguir lluitant com ho fas, ets un exemple admirable.
    Heroïnes elles, heroi tu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *