Afortunat?

Ayuda a la investigación contra los tumores cancerosos infantiles

Afortunat?

12 novembre, 2018 Notícia bloc 10

Aquesta setmana he tingut una entrevista en un diari dels que es compren als quioscos, en quioscos tant de Barcelona com de qualsevol racó dels que passaré la propera primavera amb la bici. No és la primera, i tot i que no estigui publicada encara, ho vull compartir amb vosaltres. Ja arribaran les publicacions quan ells creguin convenient.

M’han citat a la redacció del diari, un edifici emblemàtic a la Diagonal de Barcelona. DNI, acreditació a l’arribar… M’esperava una periodista amb el cognom de la família més important a escala mundial si parlem del món dels llibres i les lletres, acompanyada d’un fotògraf amb qui comencem la trobada.

Després, una entrevista on m’ha demostrat que havia llegit molt del meu projecte. La veritat, a mesura que arribes a la cita i entres a l’edifici et vas fent petit. Potser per l’inexperiència en aquestes situacions. Però la forma en què m’han rebut m’ha fet sentir molt còmode i ràpidament hem enraonat en el despatx d’una redacció molt gran on es veia de lluny que és un diari de gran tirada.

Aquesta no és la primera entrevista d’un diari d’aquests que podré comprar mentre pedalo. La primera va ser en un altre format, tot i que igual d’important per a mi. I aquell dia una de les preguntes que em van fer va ser si em sentia afortunat. No vaig dubtar ni un moment, ja que tinc clar que la resposta és afirmativa.

Per començar, em sento afortunat perquè vaig topar amb un cirurgià expert i valent en dir-me que no repetíem el TAC per no perdre temps i em va posar en quiròfan sense haver localitzat el tumor que només ell tenia clar portava dins i que va aconseguir extreure. GRÀCIES Dr BALSELLS!!! Vostè sí que és un crack.

Afortunat per no quedar-me diabètic després de seccionar-me el pàncrees.

Afortunat per viure a tant sol 3 quilòmetres d’un gran hospital com és el Vall d’Hebron i a sobre poder anar pel meus propis mitjans.

Afortunat simplement per ser home (calma senyores). Ho dic perquè que quan el càncer et deixa amb cicatrius, o el que són més que cicatrius, no és el mateix per un home que per una dona.

Afortunat per haver sigut inclòs en un assaig clínic del qual formem part 426 persones a nivell mundial, i que aquest em funcioni des del primer dia.

Afortunat per tenir la família que tinc i tenir-los a tots sans a dia d’avui.

Afortunat per tenir entrevistes amb mitjans de comunicació, que aquests s’interessin pel meu projecte i m’ajudin a fer-me ambaixador de la causa.

Afortunat per tenir un càncer dels que no produeixen dolors extrems com a molts coneguts que cada dia lluiten amb la morfina.

Hi ha moments que penso que el projecte està agafant un format que m’espanta, però en aquells moments m’adono que he creat un projecte pensat en els petits valents. Aquests nens i nenes que demostren cada dia que no tenen por al càncer, que no els espanta. I que jo, amb la mateixa malaltia al meu cos i una valentia semblant a la dels peques, sembla que ja li he perdut el respecte a aquesta malaltia.

I és més: gaudeixo parlant d’ella, compartint la meva experiència de ballar amb la més lletja per ajudar a qualsevol que li toqui ballar.

Com diu aquella cançó dels petits UH! ¡OH! ¡NO TINC POR!

I tu què creus: ets un afortunat?

XVR

 

10 Responses

  1. Toni ha dit:

    Si, afortunat de veure un exemple de lluita diaria i engrescar a mes de 1000 persones, de moment…

  2. Ignasi Albert Font ha dit:

    Crec que desde que ens vam coneixer ja fa uns anys…..poc a poc, com son sempre la majoria de les millors coses a la vida, pero sense pausa crec que puc dir que soc “un afortunat” al ser amic d’una persona com tú que pensa i et diu sempre les coses mirante als ulls. Una gran abraçada a tú i a tota la teva familia. Endevant Xavi i no paris de pedelejar…….

  3. Pep ha dit:

    Amic, tu si q ets un crack i afortunats els q som els teus amics’!!

  4. Ana María Revilla ha dit:

    Si, eres un afortunado ,por todo lo que explicas y desde el momento de la operación , recuerdo que las enfermas te decían lo tuyo no es corriente, lo normal es hacer picos en la enfermedad y tu cada día vas hacía arriba. Tu fuerza te acompaña siempre. El apoyo de tanta gente que te sigue. Yo también me siento afortunada de tener un hijo tan Valiente. Siempre has sido. Un luchador “nato”. Un besazo.

  5. Ana María Revilla ha dit:

    Si, eres afortunado por todo lo que explicas, desde el momento de la operación, recuerdo que las enfermeras te decían , lo tuyo no es corriente, lo normal es hacer picos en la enfermedad y tú vas hacía arriba cada día mejorando. Tu Fuerza te acompaña siempre. El apoyo de tanta gente que sigue tu proyecto.. Yo también me siento afortunada de tener un hijo tan Valiente. Un Besazo.

  6. Elisa ha dit:

    Eres grande, muy grande. Una lección de vida para todos los que nos quejamos cada día por chorradas. Siento admiración por tu fuerza. Un beso enorme.

  7. Xavi ha dit:

    Muchas gracias. Mientras el físico aguante no me voy a sacar las botas.
    Solo hay un camino.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *