La Mola

La Mola

22 octubre, 2018 Sin categoría 8

A vegades viatgem pel món i tornem explicant les meravelles viscudes i descobertes a mil quilòmetres daquí. Ahir vaig fer tot just 30 quilòmetres i vaig descobrir la muntanya de la Mola, a Matadepera… i molt més. Perquè no tan sols vaig descobrir una muntanya sinó que, amb el viscut ahir vaig descobrir moltes més coses.
Les previsions de participació durant la setmana havien superat les meves expectatives, però ja a l’aparcament del pavelló va ser quan, de cop i volta, vaig començar a veure cotxes i cotxes que no els tenia apuntats a la meva llista de paper. I això en un primer moment em va descol·locar, alhora que dm’adonava que aquell diumenge passaria a ser “El diumenge de la Mola”, un diumenge que no oblidaré mai.

Els dies anteriors, per molta feina que em portés, ja vaig començar a gaudir. Veia que seria una gran jornada i gaudia organitzant i recollint regals pel sorteig d’empreses amigues i col·laboradores.

Però tornem a ahir. A l’arribar a peu de muntanya i trobar un munt de gent a la parada de les samarretes ja vaig començar a veure que allò era “l’Òstia!”.

De cop i volta, coneguts i desconeguts, petits i grans (que més dun avui està amb antiinflamatoris per lesforç realitzat) ens vàrem endinsar a la muntanya a un ritme molt digne per fer el cim.
En arribar a dalt, una altra vegada vaig veure la quantitat de gent que hi havia, i la que va arribar després…

No podia ni volia gaudir de les vistes de la Mola! Només volia saludar i saludar a tothom, parlar amb un i fer-me fotos amb altres!

Hauria pagat els meus estalvis per parar el rellotge i poder aturar aquell migdia a la porta de lErmita. Va ser molt bonic. Mai m’havia sentit tan recolzat a la meva vida. Estic escrivint això i m’emociono recordant les imatges dahir.

Tots els moments, el camí, l’esplanada, el fet de poder compartir amb tots vosaltres els meus escrits, el sorteig i la baixada que jo no volia acabar… I que per a mi no ha acabat, ja que en arribar a casa vaig ficar el dia d’ahir al congelador per conservar-lo.

Vaig congelar la vostra amistat, la vostra companyia i energia, el vostre interès i compromís amb el meu projecte. Així, si algun dia tinc una baixada dànims pel motiu que sigui, doncs ja sé que només he de mirar el congelador i allà us trobaré a tots. Perquè ahir em veu demostrar que sempre esteu tots. Va ser ESPECTACULAR. MOLTES GRÀCIES!!!

XVR

(cliqueu a la imatge per ampliar-la)

 

 

8 Responses

  1. Toni ha dit:

    Ayer fue un día en el que las palabras se quedan cortas para describir lo vivido!!!

  2. Ignasi Albert Font ha dit:

    La veritat ahir va ser un dia molt especial per tu, sens dubte, pero et puc assegurar que per mi va ser molt pero molt emocionant i per que no dir-ho tambe molt divertit. Vaig coneixa a tota la teva familia, vaig coneixer a molts i molts amics teus que com jo estant al teu costat. La veritat eram molts i encara que no vaig tenir el plaer de parlar amb tots es veia i es sentia que tots eran molt bones persones…..i d’aixos estracta, ni mes ni menys o aixins ho miro jo:”fes sempre als demes el que t’agradaria que et fessin a tu”…..potser es molt cursi pero et puc assegurar i crec que em coneixes desde fa molts anys que jo sempre em regeixo per aquesta norma. Ja fa tants anys que ens coneixem (amb el teu i el meu pare amb el traspas del taller, el Burgos i el Dani que em coneixen desde que era un crio, l’ho molt be que et vas portar amb el meu pare tant viu com quan es va morir, la primera vegada que et vaig visitar, despres poc a poc i amb els anys crean una amistat mutua…un sapiguer com es l’altre pero amb temps,amb anys i poc a poc…..que ja t’ho he dit en privat i en public crec que l’amistat i l’apreci que sento per tu es bestial i com sempre t’he dit conta amb mi a NIVELL PERSONAL i a nivell d’empresa pel que necessitis que si esta a les meves mans ja ho saps que es fara. Una salutacio i una abraçada molt gran….tens una gran familia , uns molt bons amics i a nivell particular meu per qualsevol cosa que necessitis tant tu com la teva familia aqui estic. Una abraçada molt forta Xavi. Ahir va ser un dia FANTASTIC i ESPECTACULAR.

  3. Marti Cardona ha dit:

    Al congelador seguirem. Sempre que vulguis 10 minuts de microones i allí estarem, pel que faci falta.

  4. joan ha dit:

    Xavi, ets collonut. Sí, ho dic des del fons de la veritat. Envejo la teva actitud, el coratge…..
    Sé que de vegades els que més estimes son els que més reben per estar al teu costat en els moments més difícils.
    Segur que ells ho entenen. Principalment la teva dona.
    Gràcies pels teus missatges, per la teva manera de ser que encomana tothom.
    Desitjo tinguis forces per continuar cada dia més endavant, el màxim possible,
    Una abraçada de cor.

  5. Xavi ha dit:

    Gràcies Joan, comparteixo el calvari viscut i la vida actual amb vosaltres, no puc oblidar el viscut però una vegada ho escric només miro endavant.
    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *